El Centre Direccional orfe de propostes. Ara una oportunitat.

Cap a l’any 2000 les administracions local i autonòmica van promoure el Centre Direccional, un Pla Urbanístic que ocupava tota la Plana del Castell. Construint a tort i a dret, era el prototip de ciutat capdavantera en l’especulació immobiliària que inflava la bombolla i ens conduïa de dret a l’atzucac econòmic. Des de la ciutadania, ja aleshores s’avisava del perill de l’esclat de la bombolla i és reclamava un urbanisme contingut, no especulatiu i respectuós amb el medi ambient.

També cap a l’any 2000, des de l’Associació Via Verda es va fer una contraoferta, un Pla Urbanístic alternatiu. El projecte anomenat «Cerdanyola Ciutat de la Universitat» va ser, sobre tot, una proposta positiva basada en un creixement contingut que fes de límit a l’expansió desorbitada de la trama urbana. Connectava la UAB amb el nucli urbà actual mitjançant la construcció d’un Parc Científic i tenia com límit el torrent dels Gorgs. La Plana la deixava lliure, com a connector biològic entre la serralada litoral, Collserola, i la serralada prelitoral, Sant Llorenç del Munt. Aquesta proposta ciutadana va rebre força lloances. Tanmateix, tot i haver-la
lloat, la van desestimar. Les administracions se sotmeteren als interessos econòmics privats especulatius, aprovaren un Pla dibuixat d’esquenes a la ciutadania i amagaren l’existència de nombrosos abocadors contaminants, molt perjudicials per a la nostra salut. Per a lligar bé la feina, van crear el Consorci del Centre Direccional, hipotecant així per sempre la sobirania del Ple municipal, fins i tot a dia d’avui.

Avui però, els canvis produïts en la composició de l’Ajuntament, amb el govern actual i amb un possible acord més ampli, junt a d’altres canvis que també hi ha hagut en institucions externes que són molt decisòries per definir el territori, fan albergar l’esperança que una alternativa al Pla Urbanístic vigent sigui vertaderament viable. I s’ha d’aprofitar, tot i conèixer els poderosos interessos econòmics especulatius que el segueixen cobejant.

En primer lloc, considerem que no es pot avançar en cap planejament si no se solucionen els gravíssims problemes generats pels abocadors Can Planas i Elena, que tot i tenir característiques diferents ambdós generen greus problemes de salut per la contaminació del sòl, de l’aire i de l’aigua.

En segon lloc, el connector biològic entre les serralades ja no existeix com a tal, ja que la carretera de Sant Cugat i les edificacions entorn el sincrotró l’han malmès i, per tant, cal fer una proposta nova, diferent d’aquella de l’any 2000. Una proposta també en positiu, adaptada a la realitat, que preservi el màxim d’espais lliures fent que actuïn com a esponja entre el Parc de l’Alba, Cerdanyola i Sant Cugat. Una proposta que, sintetitzant, elimini el Túnel d’Horta, delimiti la zona empresarial, eviti el greu problema de mobilitat-contaminació que causa l’ocupació extensiva, no promogui cap Centre Comercial, eviti el creixement desmesurat d’habitatges i tanqui la ciutat a la riera de la UAB (torrent dels Gorgs).

Malauradament no podem tornar enrere. Aquella ciutat compacta i connectada amb la UAB que ens van prometre no s’ha complert. Ben al contrari, hem descobert que hi ha 15 abocadors oficialment reconeguts als quals cal afegir el nou, l’Elena, tant mal gestionat i perillós que no el poden donar per clausurat. Per altre banda, l’augment de la circulació de vehicles privats ja causa embussos en hores punta. Cal posar seny, reconèixer la realitat actual i tornar a fer propostes en positiu.

Els signants, que hem estat dècades defensant aquest espai, som els primers interessats a pensar alternatives i a treballar colze a colze amb el govern municipal que també el defensi.

Sabem que els interessos i els poders econòmics especulatius privats són molt potents i disposen d’uns serveis jurídics molt ben dotats. En oposició, la ciutadania seguim tenint la capacitat de lluita i la seguirem usant com millor sapiguem per preservar la salut, el benestar i el patrimoni natural de totes i tots.

Rosa Guallar, Roger Caballé, Albert Turon, Àngel Gastón



Menys és més (estalvi)

Sovint ens esforcem a estalviar però la factura ni ho nota. Això acostuma a passar amb l’electricitat ja que el govern ha regulat descaradament a favor de les cinc grans elèctriques.


Parèntesi:

UNESA són les sigles de l’Asociación Española de la Industria Eléctrica. No us quadra oi? A mi tampoc, i no és la única cosa que falla.

És una associació empresarial que té com objectiu defensar els interessos i la imatge dels seus associats que són:

logo_endesa  logo_IBERDROLA  LOGO_GAS NATURAL  LOGO VIESGO  LOGO EDP

Fins aquí tot normal si no fos que només les tres primeres controlen el 95% de la distribució elèctrica a Espanya. Totes cinc funcionen com un Oligopoli «de facto» que manipula el mercat energètic en perjudici del consumidor. I el govern que hi diu? Doncs els considera un lobby legítim i cedeix a les seves demandes a favor de les centrals nuclears, les centrals de carbó i de combustibles fòssils, contra les renovables, contra la generació distribuïda i contra l’autoconsum. Sembla impossible oi? Com ho fan? Jo no ho se, però se a qui li podríem preguntar: als ex-ministres i ex-presidents del govern que cobren bones retribucions per formar part de les seves juntes.

Més informació a: http://www.estafaluz.com/ a http://www.puertasgiratorias.org/ o remenant per google amb curiositat.

Vaja, que m’ha sortit un parèntesi un pel llarg. Anem per feina.


I doncs per què si estalvio quasi no es nota al rebut de la llum? Pels costos fixos. És aquella part de la factura que pagareu tant si gasteu electricitat com si no. Un exemple: la meva factura de casa.

Teníem contractada una potència de 9,2 kW (a casa ho tenim tot elèctric). El meu cost és de 38€/kW i any (el vostre el trobareu a la factura tot i que igual us donen el preu per dia amb molts decimals per dissimular). Vaja que el cost anual sense gastar era de… 9,2 x 38 = 350’00 euros rodons com dos coll… Però això no és tot. Sobre aquest concepte hi carreguen:

  • 18€ d’impost d’electricitat
  • 10€ de lloguer de comptador
  • 79€ d’IVA

TOTAL 457 formosos euros cada any sense encendre ni una bombeta (47€/mes).

Però la gran pregunta és, realment necessitem tota aquesta potència? I el drama és que la immensa majoria de les llars NO necessita la potència que té contractada. Però com en podem estar segurs? Us en diré tres formes, de més a menys senzilles:

  1. Heu fet saltar el diferencial (ICP – Interruptor Central de Potència) del quadre elèctric el darrer any? No? Doncs us sobra potència. Segur.
  2. També podeu calcular la potència que necessiteu a http://www.bajatelapotencia.org/la-potencia-que-necesitas/http://ca.support.somenergia.coop/article/269-com-puc-saber-la-potencia-que-necessitohttp://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/com-reduir-la-factura-electrica/
  3. comptadorA casa vam instal·lar una petita pinça amperimètrica que ens dona el consum instantani via ràdio a un petit aparell com aquest. El nostre és molt senzill i s’hi pot programar una alarma que avisa quan superem la potència que li indiquem. En el nostre cas el vaig programar per tal que avisés a 8 kW i durant un any vam comprovar que només hi arribàvem en situacions extraordinàries i fàcilment evitables.

La conclusió va ser clara. Vam demanar a la nostra companyia (Som Energia) passar de 9’2 kW a 8’05 kW. El cost va ser de 12€ i l’estalvi anual puja a 55’64€. I seguim estudiant el nostre patró de consum per si podem estalviar encara més.

En el nostre cas l’estalvi és molt modest però un dia us explicaré com ho vam fer a la comunitat. Si tot va com està previst l’estalvi serà de més de 1.000 euros. Si, no és un error, MIL euros d’estalvi anuals a la factura d’electricitat de la comunitat. Però això serà un altre post.

Tatxan! Vosaltres també ho podeu calcular i estalviar. Ja se que amb aquest consell no estalviareu energia, però si uns bons calerons que ara van a les butxaques de quatre sàtrapes (i els seus accionistes).

Més informació a:

http://www.bajatelapotencia.org/



7ºC nevera – 16ºC congelador

Quin és l’electrodomèstic de casa que més energia consumeix? Fàcil oi? Un que funciona tot el dia, cada dia, tot l’any: segons l’ICAEN el frigorífic consumeix tot solet un 9% de l’energia de casa.

No està malament! Recordem que només el superen la climatització (calefacció+aire condicionat) i l’aigua calenta sanitària.També hem de pensar que tot el que estalviem només afecta aproximadament a mitja factura ja que la resta és en concepte de potència i impostos.

Aquest 9% és molt? A casa meva (tot elèctric) consumim uns 4.500 kW/h any i per tant un 9% són 405 kW/h any només la nevera. Aquesta dada la podeu contrastar amb l’etiqueta energètica que guardeu (segur) amb les instruccions.

2016-03-19 19.15.35Aquesta és la meva. Tot i ser classe A és un trasto molt gros i reconeix un consum aproximat de 522 kW/h anuals (veus, ja anàvem bé). Déu n’hi do! També us diré que una nevera més normal i eficient només necessita uns 200 kW/h any.

I això en diners què vol dir? Doncs senzill. Hi ha moltes maneres d’enganyar el personal, vull dir de calcular-ho, però el més fàcil que podem fer a casa és dividir el total de la factura pels kW/h consumits i ens surt el preu final per kW/h. En el meu cas està sobre uns 0’20 €/kW pel que puc dir amb propietat que la meva nevera-congelador em costa entre 80 i 105 euros l’any (una nevera eficient de 200 kW/h any suposa una despesa de 40 euros l’any). De totes maneres feu-vos els càlculs vosaltres mateixos perquè 0’20 €/kW és un preu diguem-ne… baratet. Molts dels meus amics paguen quasi el doble i, per tant, la despesa és molt més alta.

Com estalviar?

Hi ha mil formes tòpiques com descongelar (els no-frost no cal), reparar les gomes de la porta (avui dia s’espatlla abans la nevera que les gomes), no obrir la porta si no cal (evidentment no vaig obrint la porta per gaudir de l’espectacle) o no posar-hi menjar calent (sense comentaris). Res, això ja ho trobareu a les instruccions i a cinquanta-mil webs amb bona voluntat i sense criteri. Voleu estalviar de veritat? Tres simples recomanacions:2016-03-19 19.40.36

  1. Heu de saber SEGUR a quina temperatura teniu la nevera i el congelador. Molt fàcil. No us fieu del termòstat de la nevera-congelador. Poseu-vos un simple termòmetre de nevera al frigorífic. El trobareu per quatre xavos a qualsevol ferreteria (si us plau, compreu-lo calibrat, no la pifiem d’entrada). Això estalvia? No, però ens porta al punt següent.
  2. Ajusteu LA NEVERA a 7º i EL CONGELADOR a –16º. Cada grau de més que forceu a la baixa temp nevera congeladorsuposa un 8% més de consum d’energia i no canviarem ara les lleis de la termodinàmica. Feu vosaltres mateixos els càlculs de tenir la nevera a 3º o a 7º.
  3. Quan l’hagueu de canviar, compreu-vos una nevera de classe A amb tots els + que sigui raonablement possible. Recordeu que l’etiqueta energètica us farà una previsió del consum elèctric anual? Feu la multiplicació ràpida per 0’20 (o el que pagueu) i sabreu el que us costarà i el que us podeu estalviar.

Només una advertència. Jo tinc la nevera a 7º i no se’m fa malbé el menjar. Tanmateix quan hi guardo peix o carn frescos la baixo a 3º per no arriscar-me. Cadascú sap com funciona la seva nevera. El cas és que la fem servir com toca, no cal tenir els ous, els iogurts ni l’enciam a 3º. El mateix val pel congelador, jo no congelo menjars preparats a casa ni guardo menjars congelats més de dos o tres mesos. Per tant no necessito amb -16º en tinc prou. També us diré que la vida d’una gamba al congelador a -16º o a -18º no és gaire més llarga i que a partir de -18º les gambes són eternes a efectes pràctics independentment de fins on les ultracongelem. Una altra cosa és que després us la pugueu menjar, però això ja és un altre tema.



Estalviem energia, d’acord? Però on?

Si volem estalviar energia el primer que hem de fer és saber on la gastem. Evident. El millor estudi que he trobat el va encarregar l’any 2011 l’IDAE i que us podeu descarregar aquí.

I que? En què gastem l’energia a les llars de Catalunya? Doncs no ho sabem exactament però farem servir les dades de la zona climàtica del Mediterrani. Per més detall us estudieu l’informe (si teniu valor). Anem al gra i arrodonint per fer-ho entenedor:

  • diagrama consums llar 2Calefacció i aire condicionat: 42%
  • Aigua calenta sanitària: 20%
  • Nevera i congelador: 9%
  • Cuina i forn: 9%
  • Rentadora, rentaplats i assecadora: 5%
  • Il·luminació: 5%
  • TV i ordinadors: 5%
  • Stand-by: 3%
  • Resta: 2%

Que dius, i que? Doncs mira, que a la facultat em van ensenyar a fer titulars i, tot i que fa temps que no exerceixo, em surten coses com aquestes:

  • Canviar les bombetes té importància, exactament un 5% d’importància
  • Si vols estalviar comença per la calefacció
  • Les plaques solars per aigua calenta poden estalviar el 20% del consum energètic de casa
  • L’electrodomèstic que més gasta és la nevera
  • Compte amb els aparells en «stand-by», t’han punxat la llum

Si us interessa el tema, a mida que pugui, aniré explicant què fem a casa amb aquests temes, i altres com la potència contractada, el reciclatge o l’estalvi d’aigua. I si us interessa molt en podem parlar, espero els vostres dubtes i esperit crític.

No valen excuses

Començo a estar fart de tenir la mateixa conversa. És com la peli aquella de la marmota. Comences a parlar de bancs, les seves males pràctiques i el seu poder sobre la política i les persones i… Doncs res, canviem a banca ètica com Tríodos o a una cooperativa com Caixa d’Enginyers, no?
Un altre dia: Que si el rebut de l’electricitat, que si les portes giratòries dels polítics amb les grans indústries de l’energia, que si ens roben cada mes. Si! Espanya ha viscut el frau més gran de la seva història amb la llum! Estem in-dig-nats! I que? Et pots passar a Som Energia que és una cooperativa d’energies renovables, o a Gesternova, o…
I qui diu això diu allò, o les cooperatives de consum de productes eco i proximitat… Comprar al comerç local de qualitat com El Tastet… Restaurants amb productes Km0 com el Capicua… Comprar a granel als mercats o reutilitzar els envasos de sabons i detergents a Goccia Verde… Evitar multinacionals com Nestlé… Tot plegat no és una càrrega, és una opció. Alguns (molt pocs) ens volen i ens tenen com a consumidors mesells. Si? No podem evitar ser consumidors però és molt fàcil no ser un ramat de bens.
«Si, un dia d’aquests ho faré…» Bé, doncs un dia d’aquests pot ser perfectament avui. Jo ho he fet amb Tríodos, Som Energia i comprant a granel. És fàcil! I té uns efectes secundaris sobre l’autoestima meravellosos. Us ho recomano i, com no, quedo a la vostra disposició per resoldre dubtes i ajudar-vos a fer el pas.

(Publicat a Cerdanyola al Dia el 16/03/2016)

Ara és l’hora de Reduir, Reutilitzar i Reciclar…

IMG-20150514-WA0034A Cerdanyola en sabem de residus. Bàsicament perquè tenim uns abocadors (algun d’ells suposadament modèlic) que ens passaran factura a la salut i a les arques municipals durant dècades. Però com ho podem evitar en un futur?

Reduir
Cal reduir urgentment i de forma dràstica la quantitat de residus que generem. En aquest sentit no són suficients (tot i que necessàries) les campanyes de conscienciació. S’estan fent canvis legislatius per reduir el consum de bosses de plàstic i d’envasos. Tornen els comerços on es pot comprar a granel (als mercats municipals sempre n’hi ha hagut).
Ara és l’hora de fer apostes decidides des de l’ajuntament. Sabem que un 40% de la brossa és matèria orgànica (més encara en barris de cases amb jardí). Es pot regalar compostadors a tothom que en vulgui un, i oferir una formació als usuaris que ho desitgin. El cost s’amortitzaria en un any amb l’estalvi que suposa no haver de recollir i tractar tota aquesta brossa. No fa pudor i els veïns/es tindrien adob gratis per al seu jardí. Altres ajuntaments com Sant Cugat ho estan fent.
Respecte als productes d’alimentació se’n podria fer tot un altre capítol. Llencem massa menjar i a cada llar podem fer un esforç per evitar-ho. Però cal crear una xarxa de recollida del menjar que queda fora del circuit comercial (salvaguardant-ne la qualitat) per a comerços i majoristes per tal de posar-lo a disposició dels serveis socials i entitats d’ajuda social. A Cerdanyola tenim menjar que es llença, entitats que el voldrien recollir i persones que el necessiten. L’Ajuntament ha de fer aquí la seva feina i coordinar les necessitats amb la generositat.

Reutilitzar
Parlava de reutilitzar envasos quan es va a comprar a granel, però cal acabar amb el cicle de comprar-usar-llençar. El cas de les bosses de plàstic és un exemple de com podem canviar els hàbits de consum en poc temps. Cal potenciar aquesta nova mentalitat començant per establir criteris de compra sostenibles a una de les empreses més grans de Cerdanyola: el seu ajuntament.
Per no parlar de l’escàndol que suposa constatar que molts dels productes que comprem tenen obsolescència programada, és a dir, deixaran de funcionar a un temps preestablert sense que s’hagin espatllat. Cal ser exigent en el moment de compra triant productes de qualitat i que tinguin servei tècnic, també des de l’administració pública. L’exemple clàssic és que la impressora sigui més barata que les tintes i que l’haguem de canviar cada dos anys.
És important posar en valor també els productes de segona mà. Si. Però més encara les xarxes d’intercanvi o donació de productes que ja no es fan servir però que poden tenir una segona vida. Roba i estris infantils, electrodomèstics i tot tipus de productes de la llar tenen molta sortida en webs com Reutil.net o en grups d’intercanvi de Facebook.
Hi ha altres circuits d’aprofitament com el de roba usada que han de tenir tot el suport municipal.

Reciclar
El sistema s’ha apropiat d’aquesta paraula per demostrar consciència ambiental. Hem d’entendre que reciclar ha de ser el final d’un procés de consum responsable. Només després de reduir els residus i d’aprofitar els productes al màxim hem d’arribar a desfer-nos-en. I llavors si, hem de poder reciclar el 100% dels residus.
Cerdanyola disposa d’una bona xarxa de contenidors de recollida selectiva. Alguna de les fraccions com el vidre o el paper es poden valoritzar. Cal explicar als veïns què costa recollir cada fracció i quins beneficis econòmics suposa per a tots la recollida selectiva. Esquerra proposa donar tota aquesta informació i rebaixar la taxa de residus en la mateixa proporció que s’estalvii gràcies a la recollida selectiva. És fàcil explicar els avantatges de reciclar si ho veiem en forma de descompte al rebut.
Però no tot es pot llençar als contenidors i per això cal anar a la deixalleria. Cal dignificar la deixalleria de Cerdanyola i valorar si en cal alguna altra o un model de recollida periòdic en punts concrets i més cèntrics. A més, s’ha de combinar un bon servei de recollida de voluminosos amb la sanció als incívics.
I encara hi ha altres circuits de recollida especials. Molts estan vinculats amb els establiments que els generen (bateries als tallers) o als punts de venda (bombetes de baix consum a les ferreteries). Altres tenen un valor econòmic i pedagògic important que permeten experiències com la recollida d’oli de cuina a les escoles. Actualment s’està fent sense donar retorn als participants però es podria donar informació periòdica de les quantitats recollides i establir un catàleg de regals per a l’escola en funció de la quantitat d’oli de cuina que reciclen. Fomentaria la participació i, un cop més, es visualitzaria el guany que suposa reciclar.

Fiscalitat verda
Per últim, però no menys important, cal canviar el model de fiscalitat. No pot ser que qui fa un esforç per ser respectuós amb el medi ambient generi beneficis per la societat mentre que qui no hi posa res de la seva part en gaudeixi sense aportar res. Alguns exemples serien els cotxes elèctrics, les energies renovables o la mobilitat sostenible. L’impost de circulació s’hauria de bonificar per a vehicles no contaminants, igual que les obres d’instal·lació de plaques solars o millorar l’eficiència energètica, així com totes les accions encaminades a afavorir el transport públic. Cerdanyola té un problema de contaminació que ens costa i ens costarà salut i diners. Invertir en evitar-ho ens estalviarà molts mals de cap.
Ho deia quan parlava de residus també. Recollir i tractar els residus té un cost, i soc ferm partidari de la taxa de residus per a pagar-lo. Però aquesta ha de ser transparent, donant tota la informació del que val cada quilo de cada fracció, del que ens estalviem si no en generem o si reciclem. Només així podem fer la taxa més justa per a cada cas (particulars, comerç, etc.) i establir bonificacions quan aconseguim estalvis en aquesta despesa.
No serà fàcil abaixar impostos els propers quatre anys, certament, però s’han de replantejar de cap a peus per fer-los socialment més justos i ambientalment coherents.

Trobareu el programa complet d’ERC per Cerdanyola a www.aracerdanyola.cat

Ara és l’hora de tornar els estudiants de la UAB a Cerdanyola

IMG-20150514-WA0029No fa tant Cerdanyola bullia d’estudiants que venien de tot Catalunya (i part de l’estranger) a la UAB. Alguns es van quedar i altres te’ls trobes voltant pel mon. És escandalós que, avui dia, trobin més avantatges a viure a Sabadell o Barcelona. Escandalós una pèrdua social, cultural i econòmica imperdonable. Per corregir-ho, Esquerra Republicana de Catalunya porta al programa diversos punts entre els que en destacaré tres.

Serragalliners

El primer és tant senzill que fa vergonya haver-lo de tornar a explicar. Necessitem convertir l’eix de Serragalliners en un passeig agradable i segur per anar fins la UAB en bici i a peu. Desenes de persones ho fan ara mateix assumint uns riscos i unes incomoditats imperdonables. Centenars ho farien si es dignifiqués aquest accés. A més d’obrir la UAB al passeig o als que van a córrer com es va fer a la carretera de Sant Cugat.

Residència d’estudiants

Una de les propostes clau del programa d’ERC és crear una residència d’estudiants als terrenys de l’antic camp de futbol de Santa Anna. Aquesta proposta incideix en diferents factors, social, cultural, equipaments, urbanístic, comercial, lloguers i tots en positiu.

  • Hem d’oferir als estudiants un espai de qualitat, amb serveis i a un preu assequible. Una oferta important suposarà una competència als pisos sobreocupats, alguns amb una conservació indigna. A curt termini, la residència seria una oferta complementària dels lloguers privats que augmentarien la seva qualitat o baixarien el preu del mercat.
  • Situar la residència en un espai tant cèntric ofereix als estudiants serveis com la biblioteca i proximitat a l’estació de RENFE i als autobusos de la UAB, però també serviria per oferir a Cerdanyola d’altres serveis que podrien acompanyar la residència com sales d’estudi o una escola oficial d’idiomes.
  • El comerç local només pot prosperar si augmenta la capacitat adquisitiva de les famílies o si augmentem el nombre de clients. En aquest segon sentit, uns centenars d’estudiants al centre donarien vida comercial des dels comerços d’alimentació, passant per botigues fins a serveis com les autoescoles. Tot a tocar del mercat municipal de Fontetes.
  • Potenciar la zona de Santa Anna permetria recuperar el riu com a espai verd i la reurbanització del sector fixaria el centre de la ciutat connectant els eixos comercials de l’Avinguda Catalunya, passeig Cordelles i carrers Sant Martí-Sant Ramon. D’aquesta manera dos problemes com la desconnexió urbanística dels eixos comercials i la recuperació del Riu Sec com a eix vertebrador del centre passen a convertir-se en la oportunitat de tenir un centre actiu i atractiu urbanísticament, social i econòmica.
  • Els que han provat la Vila Universitària de la UAB es queixen que queda desconnectat de la vida social. En aquest sentit Cerdanyola recuperaria oferta cultural, vida associativa i podria començar a treballar-se la imatge de ciutat universitària.

La residència d’estudiants haurà de tenir una connexió directa amb la UAB complementària de la RENFE i la línia d’autobús actual. Aquesta podria ser el tramvia.

TramVallès

El projecte del TramVallès preveu connectar la UAB, Cerdanyola, Ripollet i Montcada amb un tramvia d’aproximadament 10km i entre 12 i 18 parades. En un altre post, sobre mobilitat, aprofundiré sobre aquest tema. Només vull recordar que és és un transport ràpid, econòmic, sostenible, adaptat, silenciós i segur. A més de posar la UAB a tocar de Cerdanyola, a més d’acostar-nos a sis línes de ferrocarri, connectarà barris residencials amb polígons industrials i municipis veïns com Ripollet, Montcada o Sant Cugat, a més de l’ambulatori CAP-II i el futur hospital Ernest Lluch.

Cerdanyola tornarà a ser, ara de veritat, «la Ciutat de la Universitat».

Trobareu el programa complet d’ERC per Cerdanyola a www.aracerdanyola.cat

El canvi l’haurà de liderar ERC

Cerdanyola en va ple. Necessitem un canvi. Cal fer polítiques socials i d’educació efectives, cal poder gaudir del riu Sec, cal revitalitzar el comerç, cal ser eficients, cal tornar el carrer a la gent (no només obrir i tancar voreres), cal que tornin els estudiants de la UAB, cal …

La pregunta és: qui ho pot fer? Està clar que la majoria de Cerdanyola som d’esquerres com es demostra a cada eleccions. Llavors em miro les llistes per les properes municipals. Reconec que la meva visió és subjectiva, però la reflexió se l’ha de fer cadascú. Quines llistes tenen un programa local sòlid, creïble, amb garanties socials, serveis públics i gestió eficient? Quantes llistes tenen persones noves i competents? I l’última però no menor, quina us genera confiança per liderar aquest canvi?

Tot sembla indicar que el proper consistori estarà terriblement fragmentat. Pot semblar un problema, però jo espero sincerament que els partits ho aprofitin com una oportunitat de pactar un projecte de ciutat per als propers deu anys. Aquest projecte de ciutat, social, participatiu i ambiciós s’ha de fer entre els partits que abans us proposava identificar. Però ha de tenir un lideratge que miri més enllà de la previsible fragmentació dels propers quatre anys.

Estic convençut que aquest paper li correspon ara a Esquerra Republicana de Catalunya i a la gent que formem la candidatura. Estem a punt per assumir aquesta responsabilitat.

(Publicat a Cerdanyola al Dia el 07/05/2015)

El Cau, 50 anys fent Cerdanyola

L’Agrupament Escolta Pau Casals porta cinquanta anys vertebrant la vida social local, cohesionant persones de diferents procedències i circumstàncies, educant joves i adolescents en l’àmbit del lleure, i regalant a la ciutat intangibles basats en valors com l’esforç, el treball en equip, la superació personal i col·lectiva, la participació democràtica, l’assumpció de responsabilitats, el suport mutu i l’altruisme. El «Cau» és un patrimoni col·lectiu al servei de tots i totes amb arrels fondes i un futur esperançador.

cau

Amb permís, uns antecedents…

L’escoltisme té els seus orígens al 1907, fundat a Anglaterra per Baden Powell, en una societat industrial on la infància i la joventut de les classes treballadores eren només un pas previ a la incorporació al mercat de treball. Els valors democràtics i formatius d’aquest moviment es van traslladar ràpidament a Catalunya el 1911 bevent de la tradició excursionista cultural i científica de la Renaixença.

Les diverses dictadures van intentar acabar amb totes les associacions juvenils que que no estiguessin integrades i controlades pel règim motiu pel qual l’escoltisme va sobreviure emparat per l’església catòlica fins als anys seixanta.

En aquest context de lluita social per la llibertat un col·lectiu sorgit de la Delegació Diocesana d’Escoltisme amb seu a Ripollet va fundar l’Agrupament Escolta Pau Casals l’any 1964 a l’empara de la coordinadora Nois i Noies Escoltes (NINE). Aquest va ser el nucli inicial de l’escoltisme laic a Catalunya aportant premisses innovadores com el laïcisme, la coeducació i la democràcia interna.

Breu història del Cau

La Cerdanyola dels anys 60 vivia una època de canvi amb un creixement demogràfic i urbanístic brutal que la va anar reconfigurant durant trenta anys. Hi havia una mancança dramàtica d’associacions cíviques desvinculades de l’església o els sindicats en una societat en ràpida transició.

L’any 1964, encara a un local de Ripollet, es va constituir l’Agrupament i es va aconseguir l’autorització de Pau Casals en vida per portar el seu nom, tot un símbol d’identitat i una declaració de voluntat al mateix temps. Van començar les sortides per tot Catalunya, els intercanvis i trobades amb altres agrupaments i la formació en el lleure d’infants i joves.

A partir del 1970 el cau es trasllada al número 12 del carrer Torras i Bages de Cerdanyola, el 1972 s’instal·la de manera provisional al carrer Barberà 38, fins que s’emplaça definitivament a la seu actual del carrer Santiago 14 l’any 1973. Aquella època va ser d’una gran efervescència social i l’Agrupament hi va contribuir amb una gran vitalitat associativa. Es va crear el Centre d’Iniciació a la Muntanya de Cerdanyola amb seccions de cultura, esquí, alta muntanya, fotografia i fins aeromodelisme. El Cau i la seva gent van participar activament en la recuperació de festes com Sant Jordi i la festa major. El foment de la vida associativa va portar l’entitat a tenir una biblioteca sobre temes d’actualitat política, social i literària arribant a convocar debats públics i programar actuacions com la d’Ovidi Montllor i Marina Rossell. L’Agrupament Escolta Pau Casals era a una de les poques entitats cíviques locals i va permetre canalitzar part de l’efervescència cultural i social d’un moment tant transcendent.

Aquesta història hauria d’estar farcida de noms propis. La dedicació personal i emocional de tanta gent a aquest projecte, així com el greuge que suposaria no reconèixer-ho a algú fan més prudent evitar enumeracions, sempre incompletes.

Un valor cívic incalculable

Cerdanyola i les seves circumstàncies han evolucionat molt des de l’arribada dels ajuntaments democràtics i la vida associativa ha trobat altres entitats i vies per fructificar. Amb tot, el Cau s’ha mantingut durant tots aquests anys, formant ininterrompudament a diverses generacions d’infants i joves. La tasca ingent d’educar en el lleure persones responsables amb elles mateixes i amb la seva societat no ha estat en va. Centenars cerdanyolencs hem crescut i compartit uns valors que ajuden a configurar una societat d’individus lliures, responsables i altruistes.

El Cau ha estat i és un referent en l’educació en el lleure a Cerdanyola. Ha acollit una gran diversitat de persones i els ha posat en contacte respectuós amb la natura. Ha participat activament en la vida social i cultural local. Ha format joves implicats amb el seu entorn immediat i compromesos amb diferents i variades causes. L’Agrupament Escolta Pau casals ha estat, és encara, i volem que sigui un referent a Cerdanyola, al servei de tots i totes.

El món ha canviat en cinquanta anys, si. Però aquests valors segueixen essent necessaris per estructurar una societat més justa, més humana i més digna.

50 anys

Enguany l’Agrupament Escolta Pau Casals, el Cau, fa cinquanta anys. Es diu ràpid.

Aquesta efemèride no només és digna de celebració sinó que ens ha de permetre mirar enrere. Els excursionistes no mirem enrere amb nostàlgia. Més aviat aprofitem una pausa al camí per veure d’on venim, agafar forces, i seguir avançant. Si us sembla, podem compartir unes ametlles, fer un glop d’aigua, i tornem a caminar endavant.

https://aepaucasals.wordpress.com/

Ara és l’hora de fer un pas endavant

Sempre he estat el que diuen una persona compromesa. No em posaré aquí a llistar les meves vinculacions amb diverses entitats i associacions de Cerdanyola, ni els encerts o errors que he anat acumulant. També crec que sóc crític, massa per alguns, i quan he pogut ho he demostrat publicant als mitjans que m’han fet confiança. Però trobo que el meu activisme no és suficient, no pas perquè tingui cap aspiració personal, sinó perquè trobo que les meves propostes o queixes no arriben a bon port.

Amb tot això em trobo en un moment personal on puc fer un pas més, i intentar posar aquest bagatge a disposició d’un projecte de renovació. No n’hi ha prou en dir que cal gent nova que faci les coses de manera més propera i efectiva. No és suficient proposar noves idees i projectes com el tramvia o la transformació de la ciutat a mida humana. Cal encara defensar-ne d’altres com l’ambientalisme tot i que ja no siguin noves o algú hagi pervertit conceptes com sostenibilitat o ecologia.

Em direu il·lús, però em mou la il·lusió de fer una nova Cerdanyola, la ciutat que he estat somniant des de que tinc ús de raó. Construir una nova ciutat en un país que també està en construcció.

Però no n’hi ha prou amb les ganes. Cal també trobar un projecte polític on m’hi trobi còmode, cal un equip de gent variada però complementària on pugui aportar el meu treball, cal una nova manera d’entendre la política feta per gent i al servei de la gent, cal un compromís ètic compartit, cal sentir que confien en tu aquells en qui tu poses confiança. Aquest entorn l’he trobat en la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya.

He participat activament en la redacció del programa electoral. Hem treballat temes diversos on puc aportar experiència o coneixements. Vaig coneixent un grup de gent amb vocació de servei i decidida a millorar la ciutat. Després de tot això, m’han proposat anar a la llista electoral per a les properes eleccions municipals i he arribat a la conclusió que ara és l’hora de fer un pas endavant. Aniré a les llistes.

Per cert, que estaré en la cinquena posició. Molts diuen que és difícil que surti. Jo crec que vivim un moment excepcional a la política local (i a la nacional, no cal dir-ho). En aquest context estic convençut que correspondrà a Esquerra liderar el canvi que Cerdanyola necessita. També penso que és l’únic partit amb la gent i la capacitat suficient de sumar prou adhesions i confiances com per fer-ho. Agraeixo la confiança d’Esquerra i espero ser-ne digne en els fets i en les formes.

També tinc clar que en aquesta aventura no hi tinc res a guanyar econòmicament (els que em coneixeu sabeu que em suposa un greuge important). L’exposició pública que suposa tampoc em sembla afalagadora ja que difícilment es poden prendre decisions importants a gust de tothom, i sé fins a quin punt és fàcil fer sang dels servidors públics. Però em mou la passió de fer tantes i tantes coses que calen, i fer bé tantes i tantes altres que es poden millorar. Només intentar-ho crec que ja val la pena.

No cal dir que estic a la vostra disposició per comentar aquesta decisió i tot el que us sembli oportú. De fet, estic a la vostra disposició com sempre, però espero poder dedicar-hi tot el meu temps i esforç si Esquerra compta amb suport suficient com per que jo integri el seu equip. Això també depèn de tots vosaltres.

Finalment vull agrair el suport de la família i persones més properes. El seu suport, però també la seva visió crítica que, en moments com aquest, ajuden a evitar que la il·lusió enlluerni la realitat.

Ara és l’hora de fer un pas endavant. Som-hi!

Albert Turon