Arxiu de la categoria: Política local de Cerdanyola

Escombraries a la bústia

Dissabte al matí. Les bústies de la comunitat, totes, amb un paperet que no ha acabat d’entrar. Un altre cop… si.andrius 1Miro els cotxes i tots tenen el mateix paperet al parabrisa. Alguns dos, un al davant i un altre al darrera. Com si així la publicitat fos el doble d’eficient. No pot ser… Doncs si.

andrius 2Efectivament, el terra comença a estar ple de papers que s’hi estaran tota la setmana fins que passin els escombriaires (bufadoraires ara ja). Em toca, doncs, recollir-ne uns quants i em consta que no soc l’únic que ho fa. Apa, a reciclar! Junt amb els de la bústia i els del parabrisa del cotxe. A reciclar si hi ha sort. Quantes tones d’aquest paper van directament al rebuig?

andrius 3Tot això seria penós si no fos il·legal. Però el cas és que a Cerdanyola es va prohibir aquestes pràctiques l’any 1997 (ja fa vint anys!). Concretament el cas que explico es peta directament la majoria dels articles de l’ordenança, concretament dels 2 al 8, i no incompleix el primer ja que és precisament la definició de publicitat directa. Durant una època em vaig dedicar a denunciar-ho mitjançant instàncies a la OAC. Crec que ho tornaré a fer.

Però si ho pensem bé és una estupidesa. Si demano que no em posin publicitat a la bústia, la que hi arriba serà mal rebuda. Ho han pensat això els repartidors? i els anunciants? Al final estan llençant diners per generar-se antipatia…

M’agradaria que passessin dues coses:

  1. publicitatnograciesQue l’Ajuntament em facilités una via ràpida i senzilla per denunciar aquestes infraccions. Crec que servidor, tot solet, augmentaria la recaptació per sancions, que bona falta li fa a les arques municipals.
  2. Que més veïns/es s’animessin a posar l’adhesiu rebutjant rebre publicitat a les seves busties. Estalviaríem paper i brutícia. El podeu demanar a la OAC és com aquest:



El Centre Direccional orfe de propostes. Ara una oportunitat.

Cap a l’any 2000 les administracions local i autonòmica van promoure el Centre Direccional, un Pla Urbanístic que ocupava tota la Plana del Castell. Construint a tort i a dret, era el prototip de ciutat capdavantera en l’especulació immobiliària que inflava la bombolla i ens conduïa de dret a l’atzucac econòmic. Des de la ciutadania, ja aleshores s’avisava del perill de l’esclat de la bombolla i és reclamava un urbanisme contingut, no especulatiu i respectuós amb el medi ambient.

També cap a l’any 2000, des de l’Associació Via Verda es va fer una contraoferta, un Pla Urbanístic alternatiu. El projecte anomenat «Cerdanyola Ciutat de la Universitat» va ser, sobre tot, una proposta positiva basada en un creixement contingut que fes de límit a l’expansió desorbitada de la trama urbana. Connectava la UAB amb el nucli urbà actual mitjançant la construcció d’un Parc Científic i tenia com límit el torrent dels Gorgs. La Plana la deixava lliure, com a connector biològic entre la serralada litoral, Collserola, i la serralada prelitoral, Sant Llorenç del Munt. Aquesta proposta ciutadana va rebre força lloances. Tanmateix, tot i haver-la
lloat, la van desestimar. Les administracions se sotmeteren als interessos econòmics privats especulatius, aprovaren un Pla dibuixat d’esquenes a la ciutadania i amagaren l’existència de nombrosos abocadors contaminants, molt perjudicials per a la nostra salut. Per a lligar bé la feina, van crear el Consorci del Centre Direccional, hipotecant així per sempre la sobirania del Ple municipal, fins i tot a dia d’avui.

Avui però, els canvis produïts en la composició de l’Ajuntament, amb el govern actual i amb un possible acord més ampli, junt a d’altres canvis que també hi ha hagut en institucions externes que són molt decisòries per definir el territori, fan albergar l’esperança que una alternativa al Pla Urbanístic vigent sigui vertaderament viable. I s’ha d’aprofitar, tot i conèixer els poderosos interessos econòmics especulatius que el segueixen cobejant.

En primer lloc, considerem que no es pot avançar en cap planejament si no se solucionen els gravíssims problemes generats pels abocadors Can Planas i Elena, que tot i tenir característiques diferents ambdós generen greus problemes de salut per la contaminació del sòl, de l’aire i de l’aigua.

En segon lloc, el connector biològic entre les serralades ja no existeix com a tal, ja que la carretera de Sant Cugat i les edificacions entorn el sincrotró l’han malmès i, per tant, cal fer una proposta nova, diferent d’aquella de l’any 2000. Una proposta també en positiu, adaptada a la realitat, que preservi el màxim d’espais lliures fent que actuïn com a esponja entre el Parc de l’Alba, Cerdanyola i Sant Cugat. Una proposta que, sintetitzant, elimini el Túnel d’Horta, delimiti la zona empresarial, eviti el greu problema de mobilitat-contaminació que causa l’ocupació extensiva, no promogui cap Centre Comercial, eviti el creixement desmesurat d’habitatges i tanqui la ciutat a la riera de la UAB (torrent dels Gorgs).

Malauradament no podem tornar enrere. Aquella ciutat compacta i connectada amb la UAB que ens van prometre no s’ha complert. Ben al contrari, hem descobert que hi ha 15 abocadors oficialment reconeguts als quals cal afegir el nou, l’Elena, tant mal gestionat i perillós que no el poden donar per clausurat. Per altre banda, l’augment de la circulació de vehicles privats ja causa embussos en hores punta. Cal posar seny, reconèixer la realitat actual i tornar a fer propostes en positiu.

Els signants, que hem estat dècades defensant aquest espai, som els primers interessats a pensar alternatives i a treballar colze a colze amb el govern municipal que també el defensi.

Sabem que els interessos i els poders econòmics especulatius privats són molt potents i disposen d’uns serveis jurídics molt ben dotats. En oposició, la ciutadania seguim tenint la capacitat de lluita i la seguirem usant com millor sapiguem per preservar la salut, el benestar i el patrimoni natural de totes i tots.

Rosa Guallar, Roger Caballé, Albert Turon, Àngel Gastón



Ara és l’hora de Reduir, Reutilitzar i Reciclar…

IMG-20150514-WA0034A Cerdanyola en sabem de residus. Bàsicament perquè tenim uns abocadors (algun d’ells suposadament modèlic) que ens passaran factura a la salut i a les arques municipals durant dècades. Però com ho podem evitar en un futur?

Reduir
Cal reduir urgentment i de forma dràstica la quantitat de residus que generem. En aquest sentit no són suficients (tot i que necessàries) les campanyes de conscienciació. S’estan fent canvis legislatius per reduir el consum de bosses de plàstic i d’envasos. Tornen els comerços on es pot comprar a granel (als mercats municipals sempre n’hi ha hagut).
Ara és l’hora de fer apostes decidides des de l’ajuntament. Sabem que un 40% de la brossa és matèria orgànica (més encara en barris de cases amb jardí). Es pot regalar compostadors a tothom que en vulgui un, i oferir una formació als usuaris que ho desitgin. El cost s’amortitzaria en un any amb l’estalvi que suposa no haver de recollir i tractar tota aquesta brossa. No fa pudor i els veïns/es tindrien adob gratis per al seu jardí. Altres ajuntaments com Sant Cugat ho estan fent.
Respecte als productes d’alimentació se’n podria fer tot un altre capítol. Llencem massa menjar i a cada llar podem fer un esforç per evitar-ho. Però cal crear una xarxa de recollida del menjar que queda fora del circuit comercial (salvaguardant-ne la qualitat) per a comerços i majoristes per tal de posar-lo a disposició dels serveis socials i entitats d’ajuda social. A Cerdanyola tenim menjar que es llença, entitats que el voldrien recollir i persones que el necessiten. L’Ajuntament ha de fer aquí la seva feina i coordinar les necessitats amb la generositat.

Reutilitzar
Parlava de reutilitzar envasos quan es va a comprar a granel, però cal acabar amb el cicle de comprar-usar-llençar. El cas de les bosses de plàstic és un exemple de com podem canviar els hàbits de consum en poc temps. Cal potenciar aquesta nova mentalitat començant per establir criteris de compra sostenibles a una de les empreses més grans de Cerdanyola: el seu ajuntament.
Per no parlar de l’escàndol que suposa constatar que molts dels productes que comprem tenen obsolescència programada, és a dir, deixaran de funcionar a un temps preestablert sense que s’hagin espatllat. Cal ser exigent en el moment de compra triant productes de qualitat i que tinguin servei tècnic, també des de l’administració pública. L’exemple clàssic és que la impressora sigui més barata que les tintes i que l’haguem de canviar cada dos anys.
És important posar en valor també els productes de segona mà. Si. Però més encara les xarxes d’intercanvi o donació de productes que ja no es fan servir però que poden tenir una segona vida. Roba i estris infantils, electrodomèstics i tot tipus de productes de la llar tenen molta sortida en webs com Reutil.net o en grups d’intercanvi de Facebook.
Hi ha altres circuits d’aprofitament com el de roba usada que han de tenir tot el suport municipal.

Reciclar
El sistema s’ha apropiat d’aquesta paraula per demostrar consciència ambiental. Hem d’entendre que reciclar ha de ser el final d’un procés de consum responsable. Només després de reduir els residus i d’aprofitar els productes al màxim hem d’arribar a desfer-nos-en. I llavors si, hem de poder reciclar el 100% dels residus.
Cerdanyola disposa d’una bona xarxa de contenidors de recollida selectiva. Alguna de les fraccions com el vidre o el paper es poden valoritzar. Cal explicar als veïns què costa recollir cada fracció i quins beneficis econòmics suposa per a tots la recollida selectiva. Esquerra proposa donar tota aquesta informació i rebaixar la taxa de residus en la mateixa proporció que s’estalvii gràcies a la recollida selectiva. És fàcil explicar els avantatges de reciclar si ho veiem en forma de descompte al rebut.
Però no tot es pot llençar als contenidors i per això cal anar a la deixalleria. Cal dignificar la deixalleria de Cerdanyola i valorar si en cal alguna altra o un model de recollida periòdic en punts concrets i més cèntrics. A més, s’ha de combinar un bon servei de recollida de voluminosos amb la sanció als incívics.
I encara hi ha altres circuits de recollida especials. Molts estan vinculats amb els establiments que els generen (bateries als tallers) o als punts de venda (bombetes de baix consum a les ferreteries). Altres tenen un valor econòmic i pedagògic important que permeten experiències com la recollida d’oli de cuina a les escoles. Actualment s’està fent sense donar retorn als participants però es podria donar informació periòdica de les quantitats recollides i establir un catàleg de regals per a l’escola en funció de la quantitat d’oli de cuina que reciclen. Fomentaria la participació i, un cop més, es visualitzaria el guany que suposa reciclar.

Fiscalitat verda
Per últim, però no menys important, cal canviar el model de fiscalitat. No pot ser que qui fa un esforç per ser respectuós amb el medi ambient generi beneficis per la societat mentre que qui no hi posa res de la seva part en gaudeixi sense aportar res. Alguns exemples serien els cotxes elèctrics, les energies renovables o la mobilitat sostenible. L’impost de circulació s’hauria de bonificar per a vehicles no contaminants, igual que les obres d’instal·lació de plaques solars o millorar l’eficiència energètica, així com totes les accions encaminades a afavorir el transport públic. Cerdanyola té un problema de contaminació que ens costa i ens costarà salut i diners. Invertir en evitar-ho ens estalviarà molts mals de cap.
Ho deia quan parlava de residus també. Recollir i tractar els residus té un cost, i soc ferm partidari de la taxa de residus per a pagar-lo. Però aquesta ha de ser transparent, donant tota la informació del que val cada quilo de cada fracció, del que ens estalviem si no en generem o si reciclem. Només així podem fer la taxa més justa per a cada cas (particulars, comerç, etc.) i establir bonificacions quan aconseguim estalvis en aquesta despesa.
No serà fàcil abaixar impostos els propers quatre anys, certament, però s’han de replantejar de cap a peus per fer-los socialment més justos i ambientalment coherents.

Trobareu el programa complet d’ERC per Cerdanyola a www.aracerdanyola.cat



Ara és l’hora de tornar els estudiants de la UAB a Cerdanyola

IMG-20150514-WA0029No fa tant Cerdanyola bullia d’estudiants que venien de tot Catalunya (i part de l’estranger) a la UAB. Alguns es van quedar i altres te’ls trobes voltant pel mon. És escandalós que, avui dia, trobin més avantatges a viure a Sabadell o Barcelona. Escandalós una pèrdua social, cultural i econòmica imperdonable. Per corregir-ho, Esquerra Republicana de Catalunya porta al programa diversos punts entre els que en destacaré tres.

Serragalliners

El primer és tant senzill que fa vergonya haver-lo de tornar a explicar. Necessitem convertir l’eix de Serragalliners en un passeig agradable i segur per anar fins la UAB en bici i a peu. Desenes de persones ho fan ara mateix assumint uns riscos i unes incomoditats imperdonables. Centenars ho farien si es dignifiqués aquest accés. A més d’obrir la UAB al passeig o als que van a córrer com es va fer a la carretera de Sant Cugat.

Residència d’estudiants

Una de les propostes clau del programa d’ERC és crear una residència d’estudiants als terrenys de l’antic camp de futbol de Santa Anna. Aquesta proposta incideix en diferents factors, social, cultural, equipaments, urbanístic, comercial, lloguers i tots en positiu.

  • Hem d’oferir als estudiants un espai de qualitat, amb serveis i a un preu assequible. Una oferta important suposarà una competència als pisos sobreocupats, alguns amb una conservació indigna. A curt termini, la residència seria una oferta complementària dels lloguers privats que augmentarien la seva qualitat o baixarien el preu del mercat.
  • Situar la residència en un espai tant cèntric ofereix als estudiants serveis com la biblioteca i proximitat a l’estació de RENFE i als autobusos de la UAB, però també serviria per oferir a Cerdanyola d’altres serveis que podrien acompanyar la residència com sales d’estudi o una escola oficial d’idiomes.
  • El comerç local només pot prosperar si augmenta la capacitat adquisitiva de les famílies o si augmentem el nombre de clients. En aquest segon sentit, uns centenars d’estudiants al centre donarien vida comercial des dels comerços d’alimentació, passant per botigues fins a serveis com les autoescoles. Tot a tocar del mercat municipal de Fontetes.
  • Potenciar la zona de Santa Anna permetria recuperar el riu com a espai verd i la reurbanització del sector fixaria el centre de la ciutat connectant els eixos comercials de l’Avinguda Catalunya, passeig Cordelles i carrers Sant Martí-Sant Ramon. D’aquesta manera dos problemes com la desconnexió urbanística dels eixos comercials i la recuperació del Riu Sec com a eix vertebrador del centre passen a convertir-se en la oportunitat de tenir un centre actiu i atractiu urbanísticament, social i econòmica.
  • Els que han provat la Vila Universitària de la UAB es queixen que queda desconnectat de la vida social. En aquest sentit Cerdanyola recuperaria oferta cultural, vida associativa i podria començar a treballar-se la imatge de ciutat universitària.

La residència d’estudiants haurà de tenir una connexió directa amb la UAB complementària de la RENFE i la línia d’autobús actual. Aquesta podria ser el tramvia.

TramVallès

El projecte del TramVallès preveu connectar la UAB, Cerdanyola, Ripollet i Montcada amb un tramvia d’aproximadament 10km i entre 12 i 18 parades. En un altre post, sobre mobilitat, aprofundiré sobre aquest tema. Només vull recordar que és és un transport ràpid, econòmic, sostenible, adaptat, silenciós i segur. A més de posar la UAB a tocar de Cerdanyola, a més d’acostar-nos a sis línes de ferrocarri, connectarà barris residencials amb polígons industrials i municipis veïns com Ripollet, Montcada o Sant Cugat, a més de l’ambulatori CAP-II i el futur hospital Ernest Lluch.

Cerdanyola tornarà a ser, ara de veritat, «la Ciutat de la Universitat».

Trobareu el programa complet d’ERC per Cerdanyola a www.aracerdanyola.cat

Ara és l’hora de fer un pas endavant

Sempre he estat el que diuen una persona compromesa. No em posaré aquí a llistar les meves vinculacions amb diverses entitats i associacions de Cerdanyola, ni els encerts o errors que he anat acumulant. També crec que sóc crític, massa per alguns, i quan he pogut ho he demostrat publicant als mitjans que m’han fet confiança. Però trobo que el meu activisme no és suficient, no pas perquè tingui cap aspiració personal, sinó perquè trobo que les meves propostes o queixes no arriben a bon port.

Amb tot això em trobo en un moment personal on puc fer un pas més, i intentar posar aquest bagatge a disposició d’un projecte de renovació. No n’hi ha prou en dir que cal gent nova que faci les coses de manera més propera i efectiva. No és suficient proposar noves idees i projectes com el tramvia o la transformació de la ciutat a mida humana. Cal encara defensar-ne d’altres com l’ambientalisme tot i que ja no siguin noves o algú hagi pervertit conceptes com sostenibilitat o ecologia.

Em direu il·lús, però em mou la il·lusió de fer una nova Cerdanyola, la ciutat que he estat somniant des de que tinc ús de raó. Construir una nova ciutat en un país que també està en construcció.

Però no n’hi ha prou amb les ganes. Cal també trobar un projecte polític on m’hi trobi còmode, cal un equip de gent variada però complementària on pugui aportar el meu treball, cal una nova manera d’entendre la política feta per gent i al servei de la gent, cal un compromís ètic compartit, cal sentir que confien en tu aquells en qui tu poses confiança. Aquest entorn l’he trobat en la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya.

He participat activament en la redacció del programa electoral. Hem treballat temes diversos on puc aportar experiència o coneixements. Vaig coneixent un grup de gent amb vocació de servei i decidida a millorar la ciutat. Després de tot això, m’han proposat anar a la llista electoral per a les properes eleccions municipals i he arribat a la conclusió que ara és l’hora de fer un pas endavant. Aniré a les llistes.

Per cert, que estaré en la cinquena posició. Molts diuen que és difícil que surti. Jo crec que vivim un moment excepcional a la política local (i a la nacional, no cal dir-ho). En aquest context estic convençut que correspondrà a Esquerra liderar el canvi que Cerdanyola necessita. També penso que és l’únic partit amb la gent i la capacitat suficient de sumar prou adhesions i confiances com per fer-ho. Agraeixo la confiança d’Esquerra i espero ser-ne digne en els fets i en les formes.

També tinc clar que en aquesta aventura no hi tinc res a guanyar econòmicament (els que em coneixeu sabeu que em suposa un greuge important). L’exposició pública que suposa tampoc em sembla afalagadora ja que difícilment es poden prendre decisions importants a gust de tothom, i sé fins a quin punt és fàcil fer sang dels servidors públics. Però em mou la passió de fer tantes i tantes coses que calen, i fer bé tantes i tantes altres que es poden millorar. Només intentar-ho crec que ja val la pena.

No cal dir que estic a la vostra disposició per comentar aquesta decisió i tot el que us sembli oportú. De fet, estic a la vostra disposició com sempre, però espero poder dedicar-hi tot el meu temps i esforç si Esquerra compta amb suport suficient com per que jo integri el seu equip. Això també depèn de tots vosaltres.

Finalment vull agrair el suport de la família i persones més properes. El seu suport, però també la seva visió crítica que, en moments com aquest, ajuden a evitar que la il·lusió enlluerni la realitat.

Ara és l’hora de fer un pas endavant. Som-hi!

Albert Turon

Eficiència

He vist coses que els estalviadors no ens imaginaríem mai de la vida. He vist calefaccions enceses amb les finestres obertes un dissabte de gener a una escola pública. He vist fanals brillant en la foscor del bosc envoltats d’insectes encegats i agonitzant. He vist sistemes de reg automàtic engegats sota un diluvi de setembre. Tots aquests despropòsits es pagaran segur amb els impostos dels contribuents. És hora de canviar.

No soc un replicant, ni Cerdanyola és un Los Ángeles apocalíptic, d’acord. Però hi ha coses que fereixen la raó. Per què hem de malgastar uns recursos quan no ho necessitem? Pregunta que ve precedida per un inquietant, realment ho necessitem? A mi, aquesta actitud m’ha permès tenir les factures controlades. També he reduït el consum d’aigua i llum de la comunitat de veïns en un 40% (corrent el risc de que em facin president perpetu). Amics i coneguts em pregunten com estalviar a casa seva. Però surto al carrer i veig com es llencen els diners tot perjudicant el medi ambient.

No demano prescindir de serveis necessaris. Demano que la cosa pública es gestioni amb eficiència, perquè veig que a Cerdanyola es malbaraten recursos en plena crisi per pura ignorància, quan no desídia. No em sembla bé que passi a l’entorn domèstic o a l’empresa privada, però ho trobo indignant quan es gestiona el diner públic.

Publicat a Cerdanyola al Dia el 29/10/2014

Riu Sec – març 2014

Es que no me’n puc estar. Obro el riu sec i segueixo veient l’editorial a dues columnes en català i en castellà, com als anys vuitanta. No és un dejavú, és una mostra del que ha evolucionat la classe política que ha governat i governa aquesta ciutat. I em fa la sensació que encara tracten els ciutadans com a semianalfabets.

Segueixo endavant i em trobo que, per fi, arranjaran el talús de l’accés nord per la mòdica quantitat de 75.000 euros. Deixant de banda la quantitat recordo que un aiguat el va desbaratar just quan l’acabaven d’inaugurar. No estava en garantia? Ningú ha reclamat a l’empresa que el va fer en primer lloc que es faci responsable de la mala feina? O potser el problema era que no es va encomanar la feina correcta? Aclarim-ho perquè llavors el responsable és l’ajuntament i, a més de pagar 75.000 euros de l’ala, caldria exigir responsabilitats a qui ho va encomanar.

I quan arribo al tema del pressupost de 2014 trobo a faltar una informació clau. Quan deu l’Ajuntament de Cerdanyola? Tenia entès que eren entre 40 i 50 milions d’euros però no ho se trobar a les dues pàgines que s’hi dedica. A més seria una quantitat relativament important ja que el pressupost anual es de poc més de 58 milions. I això sense comptar que l’Ajuntament és responsable del 50% del Consorci del Centre Direccional que deu uns 90 milions més. Compte perquè Cerdanyola està a prop d’una bancarrota absoluta. No entraré en més detalls ja que les dades les trobo presentades de forma molt confusa, per dir-ho de forma benevolent.

No pretenc ser exhaustiu. Tampoc m’esplaiaré amb les bones notícies. Bé, amb una si: bravo pels desfibriladors, sincerament. Ho trobo una gran iniciativa.

Acabo. El tema de conviure amb senglars ho deixaré per un altre dia, però diré que no són els porcs que més em preocupen ara com ara. Sobretot quan els abocadors controlats es descontrolen i els no controlats segueixen fora de control. I d’això més val que no en parlin perquè cada vegada que l’Ajuntament en parla o menteix o enganya.

 

 

 

Una incongruència

pkngpemAnar a fer esport… en cotxe. Que si, que ho entenc, que hi ha moltes raons i algunes de bones per anar en cotxe al gimnàs. Però estem d’acord amb que és una paradoxa exemplar, suada si voleu, però inapel·lable.

El cas del Parc Esportiu Municipal Guiera és especialment greu si tenim en compte que no hi ha aparcament de bicicletes disponible.

Que direu, i doncs això que és?

bicispemDoncs això és una merda com un piano on algú que mai ha anat en bicicleta pretén que jo hi deixi la meva. Resumint:

– deixar la bicicleta en aquest artefacte provoca que es torcin els radis (si no la llanda) ja que tot el pes reposa sobre la roda de forma lateral

– és summament difícil lligar el quadre de la bicicleta a aquesta cosa i lligar-hi la roda no serveix de res ja que per robar la bici només caldria alliberar-la de la forquilla

bicipemfanalVaja, que per a mi ja podrien retirar aquest suposat aparcament per a bicis ja que és millor lligar-la a un fanal (o a una paperera com a la foto). Vagi aquesta crítica per a tots els models com aquest que hi ha repartits per Cerdanyola com ara a l’Ateneu, o a diverses escoles.

Desconec quins models tenen escampats a altres zones esportives municipals (o fins i tot si s’han pres la molèstia d’instal·lar-hi aparcaments de bicicletes, per allò de la coherència que esmentava abans). Bé, no cal dir 2014-03-04 12.14.59que els millors models són els més senzills i barats, en forma d’U invertida. Per posar un exemple, els que sempre estan plens a tocar de l’estació de RENFE i que, no cal dir, caldria ampliar.

En resum, que mentre es posen facilitats per anar en cotxe al gimnàs, resulta que incloure l’activitat física i la mobilitat sostenible en la nostra vida diària és un repte només a l’abast dels militants. Doncs vaja concepció de l’esport que proposa l’Ajuntament!