Arxiu de la categoria: Mobilitat

Prou ja amb el túnel d’Horta. Que no, que per trens tampoc!

No em cansaré de repetir que a la vida tot té molts matisos, però que a vegades ens volen fer combregar amb rodes de molí. Quan això passa cal dir prou.

En el cas del túnel d’Horta és un d’aquests projectes “matxacons” on a força de sortir a les notícies sembla que sigui necessari. Avui mateix en tenim un exemple. Doncs no, no hem de cedir ni un mil·límetre davant els interessos ocults ja que els públics no justifiquen, ni de lluny, una inversió de 1.600 milions d’euros. Aquesta quantitat és més del que costarà acabar la L9/10 de metro i només és una estimació (ja sabem què ha passat amb els pressupostos de les grans infraestructures i d’aquesta en concret). M’explico i argumento:

Per què necessitem el túnel d’Horta?

Aquesta és la pregunta clau, per què? Segons la notícia, per connectar Barcelona i el Vallès.

Si, ho heu llegit bé. Però Barcelona i el Vallès ja tenen dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat, més la R4 de RENFE i una R8 transversal (poc usable, és cert) del Papiol a Mollet i Granollers.  Automàticament he pensat en milions de viatgers més però… No. Segons la notícia “… la millora de la capacitat seria del 29%” i només sobre la línia de FGC. Sense tenir més dades ja podem pronosticar que és una inversió faraònica amb una previsible fallida infinitament superior a la de la línia 9/10 de metro.

Seguim analitzant les necessitats. Potser la Universitat Autònoma de Barcelona ho necessita? Segons el seu pla de mobilitat no! Lògic, la UAB ja té els FGC a Barcelona i Sabadell, i la línia de RENFE R7 a Barcelona. Potser necessita un tramvia que connecti aquestes estacions amb els municipis del voltant… O una estació “hub” d’autobusos… Però un tren nou a Barcelona? És clar que no.

Llavors qui necessita aquest servei? Cerdanyola el que necessita és el TramVallès. Collserola no necessita transport públic. Els barris alts de Barcelona només volen veure acabada la L9/10 del metro (d’una vegada i sense més trespercents, si em permeteu).

logotunel

L’oposició cívica al túnel d’Horta porta dècades aturant aquest projecte

Qui punyetes vol el túnel d’Horta? Potser cal que entenguem d’una vegada que una infraestructura dissenyada als anys 70 per a cotxes i un urbanisme expansiu simplement s’ha de descatalogar, no reconvertir. Senyors polítics de Barcelona (i obsessivament els de Convergència Democràtica de Catalunya), si-us-plau, comencin a pensar en com resoldre necessitats, la planificació serveix per això. I deixin d’una vegada de mirar-se el territori des de Barcelona, que les nostres necessitats no passen obligatòriament i radial per la Plaça de Catalunya. Superin el noucentisme. Evolucionin!

Hi ha alternatives, són millors, i més barates

Arribats a aquest punt apareix el comentari de sempre. “Ja està el que sempre es queixa i no fa propostes constructives” (curiosa paraula). Doncs aquí van diverses propostes alternatives, en transport públic d’alta capacitat. Comencem per les vies radials i entenguem que la capacitat d’un traçat ferroviari no és infinit, però és evident que al Vallès Occidental tenim un ampli marge de millora.

La línia R4 de Barcelona a Manresa passant per Montcada, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa (entre altres) no suporta més trens pel sistema de senyalització. Es pot duplicar la freqüència fins a transformar-la en un metro en hores punta. Junt amb aquesta nova senyalització es podria fer el túnel del Turó de Montcada (poc més d’un quilòmetre i 185 milions d’euros) permetent que els nous trens fossin semidirectes. Potser a Cerdanyola no ens afecta gaire però pels usuaris de Sabadell, Terrassa o Manresa seria una gran notícia.

Una mica més a l’est, la línia R3 de Barcelona a Vic passant per Montcada, la Llagosta i Mollet ha de ser desdoblada, i que no ho estigui ja és una vergonya de tal calibre que diversos Ministres haurien de morir de vergonya.

Però no tot passa per Barcelona, afortunadament. Actualment els desplaçaments transversals en transport públic són inviables. Aquesta situació obliga a tothom que hagi de fer un recorregut que no passi per Barcelona a tenir vehicle privat. Canviem-ho:

20x2020

Hi ha alternatives elaborades des del territori com la de Fem Vallès

La línia R8 de RENFE (un tren per hora amb sort) pràcticament no té usuaris. Com és això? Evident, és impossible. Aquesta línia podria enllaçar amb les línies S1 i S2 de FGC (conegudes com el metro del Vallès) i de fet ja van construir les corresponents estacions a tocar de la via d’ADIF, però el ministeri no fa la seva part. Això vol dir que algú de Terrassa no pot agafar la S1 fins a l’Hospital General i allà canviar a la R8 fins la UAB. Simplement ha de tenir cotxe. Si seguim la seva traça, la connexió amb la R4 obliga a baixar a fer transbordament a Cerdanyola. I més endavant simplement no hi ha connexió amb la R3, pel que un estudiant de Vic no pot baixar a la UAB sense passar per Barcelona. No hi ha connexions, no hi ha usuaris, no es millora la freqüència, no s’hi enllacen les xarxes locals de bus… Un despropòsit. Fem Vallès elabora aquesta proposta amb detall per a un horitzó temporal pel 2020. Una forma eficient i econòmica pensada des del territori i per a servir la gent del territori.

pancarta_no_tunel

http://www.viaverda.org/index_tunel_horta.html

Per cert, aquesta setmana coneixiem que el ministeri de Fomento pensa invertir 1’6 milions a les estacions de Sant Cugat – Vollpelleres i Rubí – Hospital General en lloc de desplaçar-les com està previst per fer d’intercanviadors. Quina forma més estúpida de llençar els diners!

Una altra proposta és el TramVallès. La proposta és unir la UAB amb Cerdanyola, Ripollet i Montcada. A més de connectar la universitat amb barris, polígons industrials i nuclis de serveis, posaria tot el baix Vallès a tocar de les línies S2 de FGC i R4, R3 i R2 de RENFE. La inversió es de 118 milions d’euros i inclou la reurbanització dels carrers per on passa.

L’experiència del Baix LLobregat i del Barcelonès Nord ha estat un èxit on enmirallar-se. A més, la proposta original del TramVallès fa extensiu el servei fins a Sant Cugat i Rubí en un ramal i fins Badia, Barberà i Sabadell per l’altre. Aquest projecte, tot sol, canviaria el concepte de mobilitat a una zona densament poblada i amb problemes greus de contaminació atmosfèrica.

mapa xarxa

Cal mallar la xarxa de gran capacitat i apostar per la intermodalitat. No tot ha de passar per Barcelona.

Les propostes “constructives” són plantejar inversions locals que ens permetrà mallar la xarxa de transport públic amb resultats espectaculars com s’ha demostrat a Terrassa amb la connexió dels FGC i la RENFE. I amb aquestes propostes no he entrat al detall de les propostes locals que complementarien la xarxa ferroviària d’alta capacitat. Hem de pensar com totes i cadascuna de les persones que viuen en ciutats tenen accés a un transport públic fiable i útil. Hem de treballar pensant en la intermodalitat entre sistemes de transport (incloent la bicicleta i les rutes a peu) i el paper del vehicle privat en tot el sistema.

Exabrupte final

Arribats fins aquí tornem a la pregunta inicial. Hem de dedicar 1.600 milions d’euros a un túnel que no es necessita? Per què? Com que el conseller Rull (i els seus predecessors de en aquesta batalla) no tenen un pel de tontos arribo a la sana conclusió que estan representant uns interessos legítims però ocults: els de les grans constructores d’obres faraòniques que durant tants anys s’han fet d’or amb la connivència amb el poder polític. El túnel d’Horta no és d’interès públic, doncs ja n’hi ha prou.

No necessitem el túnel d’Horta. Volem millorar les línies de tren actuals. Volem el tramvia. Volem ampliar els horaris. Volem un transport públic puntual, net i fiable. I tot això ens costa menys de 1.600 milions d’euros senyor Rull!



Més sobre aparcaments de bicicletes

bicis ajuntamentAhir em van quedar diverses coses al pap sobre els aparcaments de bicicletes així que avui he agafat la meva i, aprofitant un matí d’encàrrecs, he anat fent fotos. El primer que vull aclarir és que considero la bicicleta el millor sistema de transport per a distàncies mitges, ideal per una ciutat com Cerdanyola. Crec que fomentar l’ús de la bicicleta hauria de ser una prioritat per motius de salut, econòmics i de mobilitat. Si algú ho vol discutir en farem un altre tema. El segon que crec evident és que per fomentar l’ús de la bicicleta cal que l’usuari tingui sensació de seguretat. Una part s’aconsegueix precisament anant en bici ja que això sol fa que se li perdi la por. El debat sobre la cultura de ciclistes i automobilistes, carrils bici i zones 30 el reservo, també, per una altra pallissa (si cal). Però sempre que anem en bici a qualsevol lloc cal poder-la deixar a prop del destí amb unes mínimes condicions de seguretat. Aquí entren els aparcaments de bicicletes. Una prèvia: que ningú em digui que no hi ha espai a la via pública ja que cada cotxe aparcat ocupa el mateix que deu bicis. I quin dret superior se suposa que tenen els cotxes respecte les bicis a ocupar l’espai públic? I llavors anem al meu post d’ahir sobre la incongruència d’anar a fer esport en cotxe on deixava embastats diversos problemes amb els aparcaments de bicis. A Cerdanyola abunden unes coses que suposadament estan pensades per aparcar-hi bicicletes que bé podrien passar a la història del disseny a la categoria de “total fail” com aquests: El motiu és que no són funcionals ja que no aguanten bé la bicicleta i no és fàcil de lligar-hi el quadre, com es pot veure aquí. 2014-03-04 10.09.00 El millor model és el probablement més senzill, com el que podem trobar darrera l’Ajuntament o a prop de l’estació de RENFE. 2014-03-04 12.06.17 2014-03-04 12.14.59 Aquest darrer és un exemple d’èxit com ho demostra el fet que sempre està ocupat. És un consol constatar que també es poden fer les coses bé a Cerdanyola ja que:

  • No ocupa espai de vianants sinó que esta instal·lat sobre la calçada
  • Afavoreix la intermodalitat i el transport públic ja que permet aparcar a l’estació
  • És un lloc visible i transitat, cosa que dificulta els robatoris

2014-03-04 12.14.38De fet, és tant l’èxit en combinació amb la demanda que s’ha quedat petit i la gent ha de lligar les bicis a fanals i altre mobiliàri urbà. No em direu que aquesta foto no és curiosa, però vaja, que no seria el meu ideal d’aparcament. 14102011734Cal dir que una de les cinc barres instal·lades va desaparèixer per “l’empenta” dels vehicles de càrrega i descàrrega només instal·lar-les l’any 2011 i encara no ha estat reposada. El dia que ho fàcin, que en posin quatre o cinc més, per favor, que està demostrat que hi ha demanda. 2014-03-04 12.08.21Finalment, vull recordar que no sempre les bones intencions acaben bé. Vegeu si no la sapastrada del que va instal·lar els aparcaments a la tàpia d’una escola sense deixar la mínima distància amb la paret per poder lligar bé la bicicleta. No puc acabar sense insistir que al Centre Direccional hi ha centenars d’aparcaments per a bicicletes del millor dels models possible que s’estan florint a sol i serena sense que ningú els faci servir. Serien un exemple gràfic de la inutilitat més absoluta i palmària. Que no diguin que no tenim aparcaments i que ens instal·lin els que no es fan servir allà.

23022011503

Referències: Sobre aparcaments de bicicletes recomano aquest manual realitzat pel BACC i editat per l’IDAE que és una obra de referència per a qualsevol que vulgui parlar del tema, no diguem ja instal·lar pàrquings de bicis o fomentar aquest sistema de transport. Sobre el foment de la bicicleta a Cerdanyola recomano un projecte presentat per l’Associació Cerdanyola Via Verda al Consell de Mobilitat l’any 2008 i que, evidentment, no s’ha tingut en compte pels successius governs municipals. I una proposta pendent: https://www.facebook.com/MassaCriticaCerdanyola



Una incongruència

pkngpemAnar a fer esport… en cotxe. Que si, que ho entenc, que hi ha moltes raons i algunes de bones per anar en cotxe al gimnàs. Però estem d’acord amb que és una paradoxa exemplar, suada si voleu, però inapel·lable.

El cas del Parc Esportiu Municipal Guiera és especialment greu si tenim en compte que no hi ha aparcament de bicicletes disponible.

Que direu, i doncs això que és?

bicispemDoncs això és una merda com un piano on algú que mai ha anat en bicicleta pretén que jo hi deixi la meva. Resumint:

– deixar la bicicleta en aquest artefacte provoca que es torcin els radis (si no la llanda) ja que tot el pes reposa sobre la roda de forma lateral

– és summament difícil lligar el quadre de la bicicleta a aquesta cosa i lligar-hi la roda no serveix de res ja que per robar la bici només caldria alliberar-la de la forquilla

bicipemfanalVaja, que per a mi ja podrien retirar aquest suposat aparcament per a bicis ja que és millor lligar-la a un fanal (o a una paperera com a la foto). Vagi aquesta crítica per a tots els models com aquest que hi ha repartits per Cerdanyola com ara a l’Ateneu, o a diverses escoles.

Desconec quins models tenen escampats a altres zones esportives municipals (o fins i tot si s’han pres la molèstia d’instal·lar-hi aparcaments de bicicletes, per allò de la coherència que esmentava abans). Bé, no cal dir 2014-03-04 12.14.59que els millors models són els més senzills i barats, en forma d’U invertida. Per posar un exemple, els que sempre estan plens a tocar de l’estació de RENFE i que, no cal dir, caldria ampliar.

En resum, que mentre es posen facilitats per anar en cotxe al gimnàs, resulta que incloure l’activitat física i la mobilitat sostenible en la nostra vida diària és un repte només a l’abast dels militants. Doncs vaja concepció de l’esport que proposa l’Ajuntament!