Arxiu de la categoria: Estalvi energètic

Vols 49 euros?

Aquesta setmana he comprat un mànec de dutxa nou. I que?

Doncs que suposadament estalvia aigua. I jo que ho he provat. Amb un pot, una bàscula i un cronòmetre he calculat els litres per minut que em donava la meva antiga dutxa (13 l/min) i els que “ruixa” la nova (7 l/min.). Per cert, la dutxa és perfectament agradable i no es troben a faltar els litres que s’estalvien. Prova superada.

Repeteixo, i que?

Home… doncs que estalviem 6 l/min. I que? …doncs que estalviem 57 litres per cada dutxa. I que? …doncs que si una persona s’hi dutxa cada dia S’ESTALVIA 15 M3 ANUALS.

D’acord, però això quants diners són?

Ni més ni menys que 49€ per cada persona que usi la dutxa. És a dir, si comptem l’estalvi al preu del tram de més de 36m3 (ja que és d’on estalviaré a la factura) i hi sumem els impostos que s’hi carreguen hem de considerar el preu per m3 a 3,29 euros. La resta són faves comptades.

Així doncs conclusions:

– el mànec de la dutxa s’amortitza immediatament, més o menys de pressa en funció de la gent que l’utilitzi. Després suposa un estalvi net a la factura de l’aigua.

– s’estalvia un 45% de principal consum d’aigua de casa (si no es té jardí)

– s’estalvia un 45% de l’energia necessària per escalfar l’aigua de dutxa (poca broma, l’aigua calenta sanitària és un dels principals consums energètics de casa)

– el preu de l’aigua continuarà pujant amb el les xifres d’estalvi i amortització aviat seran majors

– tot això sense comptar que l’aigua que estalviem és calenta pel que també estalviem l’energia d’escalfar-la

 

Voleu 49 euros? No se que espereu a canviar el mànec de dutxa.

 

PS. Gràcies als amics de la ferreteria Torre del Pi, que em responen dubtes i m’aguanten les pallisses sobre estalvi energètic i estalvi d’aigua.



Tarifa “nocturna” fins a migdia

Primer, la tarifa nocturna no és nocturna. No només. A l’estiu va de les 23:00 fins les 13:00 hores i a l’hivern de les 22:00 fins les 12:00 hores. Parlem doncs de tarifa punta (dia) i tarifa vall (nit i matí) i el nom oficial és Tarifa amb Diferenciació Horària. Així que no cal emprenyar els veïns posant rentades a mitja nit. Jo les poso al matí.

Segon, la tarifa vall és a meitat de preu de la tarifa punta. Però atenció! La tarifa punta és un 15% més cara que la tarifa normal. Però en calers quan és això? Us passo les tarifes de casa nostra (Som Energia) a data d’avui:

  • Tarifa 2.0A: 0,129 (24h/dia)
  • Tarifa 2.0DHA – punta: 0,149 (10h/dia)
  • Tarifa 2.0DHA – vall: 0,073 (14h/dia)

Hem de tenir clar que hi ha alguns consums elèctrics que no es poden derivar a la tarifa vall com la nevera (10% del consum energètic de la llar), o la majoria de l’aire condicionat i bona part de la calefacció (si és elèctrica o amb bomba de calor) que suposen un 40% del consum energètic de la llar. Si la calefacció no és elèctrica i no usem aire condicionat serà més fàcil que ens surti a compte.

Per cert. Vaig viure en un pis amb acumuladors de calor elèctrics i «calor azul». Un frau en tota regla. Ho podem discutir amb qui calgui i puc estar equivocat, però no només no gastava menys energia sinó que no era còmode ni pràctic i en absolut més econòmic que altres sistemes elèctrics (ja no ho comparem amb gas o biomassa).

També hem de ser conscients de que la resta de consums importants s’han de reprogramar a la tarifa vall, sobretot rentadora (sense molestar els veïns), assecadora i rentaplats (5%+5%+5% del consum energètic de la llar). Si l’aigua calenta sanitària l’obtenim amb electricitat (20% del total de casa) és imprescindible que tingui un temporitzador per escalfar l’aigua NOMÉS durant la tarifa vall.temporitzador

Si no es pot derivar un 30% del consum elèctric a la tarifa vall no val la pena ni plantejar-se el canvi. Però la tarifa vall només ocupa un 41% del dia així que és fàcil, amb un mínim de consciència, derivar fins a un 60% del consum a la tarifa vall cosa que suposa un estalvi del 20%. Més informació a:
http://ca.support.somenergia.coop/article/270-com-puc-saber-si-em-surt-a-compte-tenir-discriminacio-horaria
http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-hogar/2013/02/13/215668.php

Però això quan suposa? A casa gastem uns 4.500kW/h anuals. La despesa amb la tarifa 2.0A seria (comptant impostos) de 1.150€ anuals. Amb un repartiment de 40%-60% en una tarifa 2.0DHA el cost em suposa 957€ anuals. Estalviem 193€ l’any, un 17% respecte la tarifa «normal».

Finalment una evidència. Contractar una tarifa amb diferenciació horària no estalvia energia. Si s’aprofita bé estalvia diners. Fins i tot podríem pensar que és més ecològica ja que en horari vall acostumen a parar les centrals de gas o de carbó quan baixa la demanda. Però vaja, una cosa és estalviar diners i l’altre estalviar energia.



Rentaplats bitèrmic

Qui vulgui saber per què és interessant un rentaplats bitèrmic que es miri el post de la rentadora bitèrmica. Recordeu que difícilment val la pena si no tenim plaques solars tèrmiques per donar-nos aigua calenta sanitària (quasi) gràtis.

El consum energètic és teòricament d’un 1% sobre el total de la llar al nostre entorn (recordeu que aquest percentatge és una mitjana que inclou les llars que no tenen rentaplats). A més, a diferència de la rentadora pràcticament tota l’energia es dedica a escalfar l’aigua. En aquest cas, encara que agafi l’aigua calenta sanitària a 40ºC o 50ºC probablement mantindrà un consum elèctric important per mantenir la temperatura durant tot el cicle de rentat.

derivacióVal la pena? Si tenim plaques solars tèrmiques si. Però encara val més la pena usar-lo bé, a plena càrrega, amb els plats escurats, amb rentats curts (eco), sabons apropiats i en tarifa vall.

Per tot això, és més difícil calcular l’estalvi respecte a un rentaplats convencional i ens haurem de limitar a fer els càlculs amb les dades que ens aporti el fabricant a l’etiqueta energètica i les instruccions.

Per cert, igual que amb la rentadora, va resultar que NO HI HAVIA PRESA D’AIGUA CALENTA pel rentaplats. Us passarà, però cap problema que no tingui solució per quatre xavos. Vaig posar una derivació com aquesta (no puc fer la foto a l’autèntica) a la presa d’aigua calenta de l’aixeta de la pica… un foradet al lateral de l’armari… i avall.



Perdoni, tenen rentadores bitèrmiques? “Locualo?”

– Perdoni, tenen rentadores bitèrmiques?
– Què? Això que és?

Aquesta va ser la resposta del venedor de dos botigues d’electrodomèstics grans i d’uns grans magatzems del centre de Barcelona que comencen per Corte i acaben per Inglés.

Per sort Internet permet que els fabricants que les produeixen les puguin publicitar i que els comercials més espavilats me la portessin a casa en 24 hores i pel preu d’una rentadora tradicional. Visca Internet!

Però què és una rentadora bitèrmica. No és res de l’altre mon. És una rentadora com la vostra però que si li programes una rentada a 40ºC agafa aigua calenta (i freda si cal) de forma que no li cal connectar la resistència per escalfar-la. En tot cas només per mantenir-la calenta, i només per al rentat, no l’esclarit.

Que dius, i a mi que m’importa com punyetes escalfa l’aigua la rentadora? Doncs a tu potser no, però a mi si, i cada vegada a més gent. El tema és com és més econòmic i ecològic escalfar l’aigua, amb electricitat a la mateixa rentadora o amb el sistema que tingueu a casa d’aigua calenta sanitària? Si escalfeu l’aigua amb electricitat en un termo elèctric, doncs tant se val (de fet millor fer-ho a la mateixa rentadora i evitar pèrdues pel camí). Però i si teniu plaques solars tèrmiques? En aquest cas esteu llençant els diners. Però quants?

Acceptem que un 3% de la despesa energètica d’una llar mitjana mediterrània es dedica a la rentadora. Això a casa nostra són 135kW/any (27€/any). Però a casa normalment rentem la roba a 40ºC motiu pel qual aproximadament un 80% d’aquesta energia s’usa per escalfar l’aigua de rentat. Si aquesta energia me la proporcionen les plaques solars tèrmiques el consum elèctric baixa a 28kW/any i 5€/any (2€/any si poso les rentades amb tarifa vall).derivació

Us agrada l’estalvi? 22 euros menys. Que és poc? Posa que la rentadora et duri 10 anys: 220 euros d’estalvi. Ja quasi m’he pagat la rentadora nova, amb escreix!!!

Nota final:

Quan l’anava a connectar, en un pis construït l’any 2004, va resultar que a la galeria NO HI HAVIA PRESA D’AIGUA CALENTA per la rentadora. Us passarà, però cap problema que no tingui solució per quatre xavos. Vaig posar aquesta derivació a la presa d’aigua calenta de l’aixeta del safreig… un foradet al lateral de l’armari… i avall.

Plaques solars… que funcionen!

Quan vam anar a viure al nostre pis actual em va fer molta il·lusió que tenia una instal·lació de plaques solars tèrmiques per generar aigua calenta sanitària.

Segons les dades de l’IDAE per a un habitatge mitjà al clima mediterrani, un 20% de l’energia que consumim a casa la dediquem a escalfar l’aigua calenta sanitària. Com que a casa ho tenim tot elèctric és fàcil de fer números: 900kW/any a 0’20€/kW son… 180 Euros l’any per escalfar l’aigua de la dutxa. Ras i curt. No és tant oi? Total 15 euros al mes. Be, us recomano que feu els números a casa vostra tenint en compte el que us costa a vosaltres l’energia i els consums. A més, ja us dic que a casa com a molt ens surt per 15 euros l’any.

COM? Però no acabes de dir que…

Us he enganyat una mica. No és veritat que a casa «ho tenim tot elèctric». En realitat l’acumulador d’aigua calenta s’escalfa directament amb el calor del sol que recullen les plaques solars tèrmiques de la comunitat. Cinc veritats sobre això:

Imatge de hortafluids.com

  • La instal·lació és d’allò més simple. Massa simple, diria jo. Però funciona.
  • Les plaques estan mal orientades. Això fa que a l’estiu ens sobri energia mentre que durant uns dos mesos, a l’hivern, necessitem fer funcionar les resistències de suport de l’acumulador (per això els 15€/any aprox. de despesa elèctrica).
  • De fet, la instal·lació no funcionava. El promotor ens va enganyar. Diria més, estic segur que més de la meitat de les comunitats que tenen plaques solars tèrmiques no saben que no funcionen.

Quan dic que l’escalfor dels sol és gratis, aquí soc jo qui no diu tota la veritat. Cal sumar el cost del manteniment i l’electricitat que va a càrrec de la comunitat. El mon del manteniment de les plaques solars està ple de pirates i d’intrusos. Fins que no vam trobar un instal·lador seriós que ens fa el manteniment per uns 250€/any (amb contracte de la comunitat i IVA inclòs) ens van intentar seguir enganyant diverses vegades. Però vaja, aquesta despesa a repartir entre nou veïns segueix sent un bon negoci.

A més, tenir l’aigua calenta sanitària (quasi) gratis m’ha permès fer uns trucs que, si bé no son de màgia, si ofereixen estalvis fantàstics. M’explico.

temporitzadorTarifa «nocturna»

En un altre post parlaré amb detall de la tarifa de discriminació horària, coneguda com la «tarifa nocturna». Pel que aquí ens interessa, dir-vos que tinc connectada la resistència de l’acumulador d’aigua calenta (de 150 litres) a un temporitzador. Per que? Durant el dia, l’aigua del termo s’escalfa amb les plaques solars. En gasto la que necessito i sempre que fa sol la tinc calenta. Però per evitar sorpreses a la dutxa matinal, una hora abans de llevar-me el temporitzador connecta una estona la resistència de l’acumulador. Si l’aigua encara està calenta del dia abans (com passa durant quasi tot l’any i els dies assolellats d’hivern) la resistència no s’arriba ni a connectar. Si l’aigua no està prou calenta, la resistència escalfa els primers 50 litres fins a uns 40ºC.

On és el truc? Que aquesta electricitat és a meitat de preu. Si donem per bo el consens general que les plaques solars cobreixen el 80% de les necessitats energètiques de l’ACS, jo necessito 180kW/any. Però com que l’electricitat en tarifa vall és a meitat de preu la broma em queda a uns 15€/any.

comptador endollable
I com ho se tot això? Doncs perquè vaig intercalar un comptador entre l’endoll de l’acumulador i la presa de corrent. Durant més d’un any vaig estar monitoritzant el consum. Trobareu aquest trastet a qualsevol ferreteria amb cara i ulls.

Rentadora i rentaplats bitèrmics

També haurem de dedicar un capítol especial al electrodomèstics bitèrmics. De moment, només vull recordar que segons l’estudi esmentat abans de l’IDAE la rentadora i el rentaplats consumeixen un 5% de l’energia total de la casa cadascun. A més, sabem (perquè ho indiquen els fabricants) que un 80% del consum mitjà de la rentadora i més del 90% del del rentaplats es dedica a escalfar l’aigua dels processos.

I que? Fàcil no? Jo tinc l’aigua calenta (quasi) gratis! Només cal que aquests electrodomèstics l’agafin directament calenta de l’acumulador.

 

Així doncs, puc dir que les plaques solars m’estalvien uns 165€/any d’escalfar l’aigua calenta sanitària i una bona part del consum de rentadora i rentaplats que ells solets gastarien uns 450kW/any (fins a 90€/any).

Sincerament, si la vostra comunitat té plaques solars tèrmiques, comproveu que funcionen i busqueu un professional que us faci el manteniment sense enganyar-vos. I si teniu una casa unifamiliar, no perdeu més el temps i els diners, poseu-vos plaques solars tèrmiques.

Menys és més (estalvi)

Sovint ens esforcem a estalviar però la factura ni ho nota. Això acostuma a passar amb l’electricitat ja que el govern ha regulat descaradament a favor de les cinc grans elèctriques.


Parèntesi:

UNESA són les sigles de l’Asociación Española de la Industria Eléctrica. No us quadra oi? A mi tampoc, i no és la única cosa que falla.

És una associació empresarial que té com objectiu defensar els interessos i la imatge dels seus associats que són:

logo_endesa  logo_IBERDROLA  LOGO_GAS NATURAL  LOGO VIESGO  LOGO EDP

Fins aquí tot normal si no fos que només les tres primeres controlen el 95% de la distribució elèctrica a Espanya. Totes cinc funcionen com un Oligopoli «de facto» que manipula el mercat energètic en perjudici del consumidor. I el govern que hi diu? Doncs els considera un lobby legítim i cedeix a les seves demandes a favor de les centrals nuclears, les centrals de carbó i de combustibles fòssils, contra les renovables, contra la generació distribuïda i contra l’autoconsum. Sembla impossible oi? Com ho fan? Jo no ho se, però se a qui li podríem preguntar: als ex-ministres i ex-presidents del govern que cobren bones retribucions per formar part de les seves juntes.

Més informació a: http://www.estafaluz.com/ a http://www.puertasgiratorias.org/ o remenant per google amb curiositat.

Vaja, que m’ha sortit un parèntesi un pel llarg. Anem per feina.


I doncs per què si estalvio quasi no es nota al rebut de la llum? Pels costos fixos. És aquella part de la factura que pagareu tant si gasteu electricitat com si no. Un exemple: la meva factura de casa.

Teníem contractada una potència de 9,2 kW (a casa ho tenim tot elèctric). El meu cost és de 38€/kW i any (el vostre el trobareu a la factura tot i que igual us donen el preu per dia amb molts decimals per dissimular). Vaja que el cost anual sense gastar era de… 9,2 x 38 = 350’00 euros rodons com dos coll… Però això no és tot. Sobre aquest concepte hi carreguen:

  • 18€ d’impost d’electricitat
  • 10€ de lloguer de comptador
  • 79€ d’IVA

TOTAL 457 formosos euros cada any sense encendre ni una bombeta (47€/mes).

Però la gran pregunta és, realment necessitem tota aquesta potència? I el drama és que la immensa majoria de les llars NO necessita la potència que té contractada. Però com en podem estar segurs? Us en diré tres formes, de més a menys senzilles:

  1. Heu fet saltar el diferencial (ICP – Interruptor Central de Potència) del quadre elèctric el darrer any? No? Doncs us sobra potència. Segur.
  2. També podeu calcular la potència que necessiteu a http://www.bajatelapotencia.org/la-potencia-que-necesitas/http://ca.support.somenergia.coop/article/269-com-puc-saber-la-potencia-que-necessitohttp://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/com-reduir-la-factura-electrica/
  3. comptadorA casa vam instal·lar una petita pinça amperimètrica que ens dona el consum instantani via ràdio a un petit aparell com aquest. El nostre és molt senzill i s’hi pot programar una alarma que avisa quan superem la potència que li indiquem. En el nostre cas el vaig programar per tal que avisés a 8 kW i durant un any vam comprovar que només hi arribàvem en situacions extraordinàries i fàcilment evitables.

La conclusió va ser clara. Vam demanar a la nostra companyia (Som Energia) passar de 9’2 kW a 8’05 kW. El cost va ser de 12€ i l’estalvi anual puja a 55’64€. I seguim estudiant el nostre patró de consum per si podem estalviar encara més.

En el nostre cas l’estalvi és molt modest però un dia us explicaré com ho vam fer a la comunitat. Si tot va com està previst l’estalvi serà de més de 1.000 euros. Si, no és un error, MIL euros d’estalvi anuals a la factura d’electricitat de la comunitat. Però això serà un altre post.

Tatxan! Vosaltres també ho podeu calcular i estalviar. Ja se que amb aquest consell no estalviareu energia, però si uns bons calerons que ara van a les butxaques de quatre sàtrapes (i els seus accionistes).

Més informació a:

http://www.bajatelapotencia.org/

7ºC nevera – 16ºC congelador

Quin és l’electrodomèstic de casa que més energia consumeix? Fàcil oi? Un que funciona tot el dia, cada dia, tot l’any: segons l’ICAEN el frigorífic consumeix tot solet un 9% de l’energia de casa.

No està malament! Recordem que només el superen la climatització (calefacció+aire condicionat) i l’aigua calenta sanitària.També hem de pensar que tot el que estalviem només afecta aproximadament a mitja factura ja que la resta és en concepte de potència i impostos.

Aquest 9% és molt? A casa meva (tot elèctric) consumim uns 4.500 kW/h any i per tant un 9% són 405 kW/h any només la nevera. Aquesta dada la podeu contrastar amb l’etiqueta energètica que guardeu (segur) amb les instruccions.

2016-03-19 19.15.35Aquesta és la meva. Tot i ser classe A és un trasto molt gros i reconeix un consum aproximat de 522 kW/h anuals (veus, ja anàvem bé). Déu n’hi do! També us diré que una nevera més normal i eficient només necessita uns 200 kW/h any.

I això en diners què vol dir? Doncs senzill. Hi ha moltes maneres d’enganyar el personal, vull dir de calcular-ho, però el més fàcil que podem fer a casa és dividir el total de la factura pels kW/h consumits i ens surt el preu final per kW/h. En el meu cas està sobre uns 0’20 €/kW pel que puc dir amb propietat que la meva nevera-congelador em costa entre 80 i 105 euros l’any (una nevera eficient de 200 kW/h any suposa una despesa de 40 euros l’any). De totes maneres feu-vos els càlculs vosaltres mateixos perquè 0’20 €/kW és un preu diguem-ne… baratet. Molts dels meus amics paguen quasi el doble i, per tant, la despesa és molt més alta.

Com estalviar?

Hi ha mil formes tòpiques com descongelar (els no-frost no cal), reparar les gomes de la porta (avui dia s’espatlla abans la nevera que les gomes), no obrir la porta si no cal (evidentment no vaig obrint la porta per gaudir de l’espectacle) o no posar-hi menjar calent (sense comentaris). Res, això ja ho trobareu a les instruccions i a cinquanta-mil webs amb bona voluntat i sense criteri. Voleu estalviar de veritat? Tres simples recomanacions:2016-03-19 19.40.36

  1. Heu de saber SEGUR a quina temperatura teniu la nevera i el congelador. Molt fàcil. No us fieu del termòstat de la nevera-congelador. Poseu-vos un simple termòmetre de nevera al frigorífic. El trobareu per quatre xavos a qualsevol ferreteria (si us plau, compreu-lo calibrat, no la pifiem d’entrada). Això estalvia? No, però ens porta al punt següent.
  2. Ajusteu LA NEVERA a 7º i EL CONGELADOR a –16º. Cada grau de més que forceu a la baixa temp nevera congeladorsuposa un 8% més de consum d’energia i no canviarem ara les lleis de la termodinàmica. Feu vosaltres mateixos els càlculs de tenir la nevera a 3º o a 7º.
  3. Quan l’hagueu de canviar, compreu-vos una nevera de classe A amb tots els + que sigui raonablement possible. Recordeu que l’etiqueta energètica us farà una previsió del consum elèctric anual? Feu la multiplicació ràpida per 0’20 (o el que pagueu) i sabreu el que us costarà i el que us podeu estalviar.

Només una advertència. Jo tinc la nevera a 7º i no se’m fa malbé el menjar. Tanmateix quan hi guardo peix o carn frescos la baixo a 3º per no arriscar-me. Cadascú sap com funciona la seva nevera. El cas és que la fem servir com toca, no cal tenir els ous, els iogurts ni l’enciam a 3º. El mateix val pel congelador, jo no congelo menjars preparats a casa ni guardo menjars congelats més de dos o tres mesos. Per tant no necessito amb -16º en tinc prou. També us diré que la vida d’una gamba al congelador a -16º o a -18º no és gaire més llarga i que a partir de -18º les gambes són eternes a efectes pràctics independentment de fins on les ultracongelem. Una altra cosa és que després us la pugueu menjar, però això ja és un altre tema.

Estalviem energia, d’acord? Però on?

Si volem estalviar energia el primer que hem de fer és saber on la gastem. Evident. El millor estudi que he trobat el va encarregar l’any 2011 l’IDAE i que us podeu descarregar aquí.

I que? En què gastem l’energia a les llars de Catalunya? Doncs no ho sabem exactament però farem servir les dades de la zona climàtica del Mediterrani. Per més detall us estudieu l’informe (si teniu valor). Anem al gra i arrodonint per fer-ho entenedor:

  • diagrama consums llar 2Calefacció i aire condicionat: 42%
  • Aigua calenta sanitària: 20%
  • Nevera i congelador: 9%
  • Cuina i forn: 9%
  • Rentadora, rentaplats i assecadora: 5%
  • Il·luminació: 5%
  • TV i ordinadors: 5%
  • Stand-by: 3%
  • Resta: 2%

Que dius, i que? Doncs mira, que a la facultat em van ensenyar a fer titulars i, tot i que fa temps que no exerceixo, em surten coses com aquestes:

  • Canviar les bombetes té importància, exactament un 5% d’importància
  • Si vols estalviar comença per la calefacció
  • Les plaques solars per aigua calenta poden estalviar el 20% del consum energètic de casa
  • L’electrodomèstic que més gasta és la nevera
  • Compte amb els aparells en «stand-by», t’han punxat la llum

Si us interessa el tema, a mida que pugui, aniré explicant què fem a casa amb aquests temes, i altres com la potència contractada, el reciclatge o l’estalvi d’aigua. I si us interessa molt en podem parlar, espero els vostres dubtes i esperit crític.

Eficiència

He vist coses que els estalviadors no ens imaginaríem mai de la vida. He vist calefaccions enceses amb les finestres obertes un dissabte de gener a una escola pública. He vist fanals brillant en la foscor del bosc envoltats d’insectes encegats i agonitzant. He vist sistemes de reg automàtic engegats sota un diluvi de setembre. Tots aquests despropòsits es pagaran segur amb els impostos dels contribuents. És hora de canviar.

No soc un replicant, ni Cerdanyola és un Los Ángeles apocalíptic, d’acord. Però hi ha coses que fereixen la raó. Per què hem de malgastar uns recursos quan no ho necessitem? Pregunta que ve precedida per un inquietant, realment ho necessitem? A mi, aquesta actitud m’ha permès tenir les factures controlades. També he reduït el consum d’aigua i llum de la comunitat de veïns en un 40% (corrent el risc de que em facin president perpetu). Amics i coneguts em pregunten com estalviar a casa seva. Però surto al carrer i veig com es llencen els diners tot perjudicant el medi ambient.

No demano prescindir de serveis necessaris. Demano que la cosa pública es gestioni amb eficiència, perquè veig que a Cerdanyola es malbaraten recursos en plena crisi per pura ignorància, quan no desídia. No em sembla bé que passi a l’entorn domèstic o a l’empresa privada, però ho trobo indignant quan es gestiona el diner públic.

Publicat a Cerdanyola al Dia el 29/10/2014

Som consumidors? Som energia – Octubre 2013

A casa ja no paguem el sou d’ex-presidents, ex-ministres i ex-altscàrrecs dels governs del PSOE i el PP que ara parasiten les grans corporacions elèctriques. Som d’una cooperativa de consum energètic. Som Energia. I cada dia som més.
http://www.somenergia.coop/

L’octubre del 2013 em publicaven això al Cerdanyola al dia. Ara ja som més de 13.000 socis i acumulem més de 12.000 contractes de subministrament. T’hi apuntes?

somenergia

Som consumidors? Som energia – Albert Turon

Som consumidors. Aquesta definició ens pot revoltar però negar la realitat no ens ajudarà a canviar-la. També és habitual sentir la gent queixar-se, però amb una resignació mesella. No cal que ens enganyem, no canviarem les coses renegant al bar. Però que podem fer? Posem un exemple.

El rebut de l’electricitat ha pujat un 75% en 10 anys. Aquest negoci a Espanya és un oligopoli en mans de cinc grans empreses associades a UNESA on destaquen ex-presidents i ex-ministres com a consellers a sou. Grans empreses i patums polítiques esmentades, són les que han perpetrat el frau més gran conegut: el (suposat) dèficit de tarifa. I per acabar d’humiliar la intel·ligència dels que paguem diuen que la culpa és de les renovables quan és just el contrari. Sé que aquestes afirmacions sonen fortes, contracorrent, però m’ofereixo per aportar bibliografia i xifres per contrastar-la. Un punt de partida és ser www.fundacionrenovables.org/
Fins aquí la plorera. Però que hi podem fer? Doncs trencar l’oligopoli. Deixar de pagar la llum a ENDESA o IBERDROLA, que perdin quota de mercat. Això es pot fer fàcilment amb empreses comercialitzadores que ofereixen preus competitius. Jo proposo fer un pas més i trencar el model consumidor-subministrador per passar a ser soci d’una cooperativa: SOM ENERGIA. El preu? si fa o no fa el mateix. A més garanteixen que el 100% de l’energia és d’origen renovable. I els beneficis es reinverteixen en instal·lacions de generació d’electricitat mitjançant fonts renovables i sostenibles. Però el millor és que deixem de ser clients-esclaus per ser consumidors co-responsables de les decisions que pren la cooperativa. Ja som més de 10.000 i estem trencant esquemes.
Més informació a www.somenergia.coop