Arxiu de la categoria: Estalvi d’aigua

Vols 49 euros?

Aquesta setmana he comprat un mànec de dutxa nou. I que?

Doncs que suposadament estalvia aigua. I jo que ho he provat. Amb un pot, una bàscula i un cronòmetre he calculat els litres per minut que em donava la meva antiga dutxa (13 l/min) i els que “ruixa” la nova (7 l/min.). Per cert, la dutxa és perfectament agradable i no es troben a faltar els litres que s’estalvien. Prova superada.

Repeteixo, i que?

Home… doncs que estalviem 6 l/min. I que? …doncs que estalviem 57 litres per cada dutxa. I que? …doncs que si una persona s’hi dutxa cada dia S’ESTALVIA 15 M3 ANUALS.

D’acord, però això quants diners són?

Ni més ni menys que 49€ per cada persona que usi la dutxa. És a dir, si comptem l’estalvi al preu del tram de més de 36m3 (ja que és d’on estalviaré a la factura) i hi sumem els impostos que s’hi carreguen hem de considerar el preu per m3 a 3,29 euros. La resta són faves comptades.

Així doncs conclusions:

– el mànec de la dutxa s’amortitza immediatament, més o menys de pressa en funció de la gent que l’utilitzi. Després suposa un estalvi net a la factura de l’aigua.

– s’estalvia un 45% de principal consum d’aigua de casa (si no es té jardí)

– s’estalvia un 45% de l’energia necessària per escalfar l’aigua de dutxa (poca broma, l’aigua calenta sanitària és un dels principals consums energètics de casa)

– el preu de l’aigua continuarà pujant amb el les xifres d’estalvi i amortització aviat seran majors

– tot això sense comptar que l’aigua que estalviem és calenta pel que també estalviem l’energia d’escalfar-la

 

Voleu 49 euros? No se que espereu a canviar el mànec de dutxa.

 

PS. Gràcies als amics de la ferreteria Torre del Pi, que em responen dubtes i m’aguanten les pallisses sobre estalvi energètic i estalvi d’aigua.



Eficiència

He vist coses que els estalviadors no ens imaginaríem mai de la vida. He vist calefaccions enceses amb les finestres obertes un dissabte de gener a una escola pública. He vist fanals brillant en la foscor del bosc envoltats d’insectes encegats i agonitzant. He vist sistemes de reg automàtic engegats sota un diluvi de setembre. Tots aquests despropòsits es pagaran segur amb els impostos dels contribuents. És hora de canviar.

No soc un replicant, ni Cerdanyola és un Los Ángeles apocalíptic, d’acord. Però hi ha coses que fereixen la raó. Per què hem de malgastar uns recursos quan no ho necessitem? Pregunta que ve precedida per un inquietant, realment ho necessitem? A mi, aquesta actitud m’ha permès tenir les factures controlades. També he reduït el consum d’aigua i llum de la comunitat de veïns en un 40% (corrent el risc de que em facin president perpetu). Amics i coneguts em pregunten com estalviar a casa seva. Però surto al carrer i veig com es llencen els diners tot perjudicant el medi ambient.

No demano prescindir de serveis necessaris. Demano que la cosa pública es gestioni amb eficiència, perquè veig que a Cerdanyola es malbaraten recursos en plena crisi per pura ignorància, quan no desídia. No em sembla bé que passi a l’entorn domèstic o a l’empresa privada, però ho trobo indignant quan es gestiona el diner públic.

Publicat a Cerdanyola al Dia el 29/10/2014