Arxiu mensual: maig de 2015

Ara és l’hora de Reduir, Reutilitzar i Reciclar…

IMG-20150514-WA0034A Cerdanyola en sabem de residus. Bàsicament perquè tenim uns abocadors (algun d’ells suposadament modèlic) que ens passaran factura a la salut i a les arques municipals durant dècades. Però com ho podem evitar en un futur?

Reduir
Cal reduir urgentment i de forma dràstica la quantitat de residus que generem. En aquest sentit no són suficients (tot i que necessàries) les campanyes de conscienciació. S’estan fent canvis legislatius per reduir el consum de bosses de plàstic i d’envasos. Tornen els comerços on es pot comprar a granel (als mercats municipals sempre n’hi ha hagut).
Ara és l’hora de fer apostes decidides des de l’ajuntament. Sabem que un 40% de la brossa és matèria orgànica (més encara en barris de cases amb jardí). Es pot regalar compostadors a tothom que en vulgui un, i oferir una formació als usuaris que ho desitgin. El cost s’amortitzaria en un any amb l’estalvi que suposa no haver de recollir i tractar tota aquesta brossa. No fa pudor i els veïns/es tindrien adob gratis per al seu jardí. Altres ajuntaments com Sant Cugat ho estan fent.
Respecte als productes d’alimentació se’n podria fer tot un altre capítol. Llencem massa menjar i a cada llar podem fer un esforç per evitar-ho. Però cal crear una xarxa de recollida del menjar que queda fora del circuit comercial (salvaguardant-ne la qualitat) per a comerços i majoristes per tal de posar-lo a disposició dels serveis socials i entitats d’ajuda social. A Cerdanyola tenim menjar que es llença, entitats que el voldrien recollir i persones que el necessiten. L’Ajuntament ha de fer aquí la seva feina i coordinar les necessitats amb la generositat.

Reutilitzar
Parlava de reutilitzar envasos quan es va a comprar a granel, però cal acabar amb el cicle de comprar-usar-llençar. El cas de les bosses de plàstic és un exemple de com podem canviar els hàbits de consum en poc temps. Cal potenciar aquesta nova mentalitat començant per establir criteris de compra sostenibles a una de les empreses més grans de Cerdanyola: el seu ajuntament.
Per no parlar de l’escàndol que suposa constatar que molts dels productes que comprem tenen obsolescència programada, és a dir, deixaran de funcionar a un temps preestablert sense que s’hagin espatllat. Cal ser exigent en el moment de compra triant productes de qualitat i que tinguin servei tècnic, també des de l’administració pública. L’exemple clàssic és que la impressora sigui més barata que les tintes i que l’haguem de canviar cada dos anys.
És important posar en valor també els productes de segona mà. Si. Però més encara les xarxes d’intercanvi o donació de productes que ja no es fan servir però que poden tenir una segona vida. Roba i estris infantils, electrodomèstics i tot tipus de productes de la llar tenen molta sortida en webs com Reutil.net o en grups d’intercanvi de Facebook.
Hi ha altres circuits d’aprofitament com el de roba usada que han de tenir tot el suport municipal.

Reciclar
El sistema s’ha apropiat d’aquesta paraula per demostrar consciència ambiental. Hem d’entendre que reciclar ha de ser el final d’un procés de consum responsable. Només després de reduir els residus i d’aprofitar els productes al màxim hem d’arribar a desfer-nos-en. I llavors si, hem de poder reciclar el 100% dels residus.
Cerdanyola disposa d’una bona xarxa de contenidors de recollida selectiva. Alguna de les fraccions com el vidre o el paper es poden valoritzar. Cal explicar als veïns què costa recollir cada fracció i quins beneficis econòmics suposa per a tots la recollida selectiva. Esquerra proposa donar tota aquesta informació i rebaixar la taxa de residus en la mateixa proporció que s’estalvii gràcies a la recollida selectiva. És fàcil explicar els avantatges de reciclar si ho veiem en forma de descompte al rebut.
Però no tot es pot llençar als contenidors i per això cal anar a la deixalleria. Cal dignificar la deixalleria de Cerdanyola i valorar si en cal alguna altra o un model de recollida periòdic en punts concrets i més cèntrics. A més, s’ha de combinar un bon servei de recollida de voluminosos amb la sanció als incívics.
I encara hi ha altres circuits de recollida especials. Molts estan vinculats amb els establiments que els generen (bateries als tallers) o als punts de venda (bombetes de baix consum a les ferreteries). Altres tenen un valor econòmic i pedagògic important que permeten experiències com la recollida d’oli de cuina a les escoles. Actualment s’està fent sense donar retorn als participants però es podria donar informació periòdica de les quantitats recollides i establir un catàleg de regals per a l’escola en funció de la quantitat d’oli de cuina que reciclen. Fomentaria la participació i, un cop més, es visualitzaria el guany que suposa reciclar.

Fiscalitat verda
Per últim, però no menys important, cal canviar el model de fiscalitat. No pot ser que qui fa un esforç per ser respectuós amb el medi ambient generi beneficis per la societat mentre que qui no hi posa res de la seva part en gaudeixi sense aportar res. Alguns exemples serien els cotxes elèctrics, les energies renovables o la mobilitat sostenible. L’impost de circulació s’hauria de bonificar per a vehicles no contaminants, igual que les obres d’instal·lació de plaques solars o millorar l’eficiència energètica, així com totes les accions encaminades a afavorir el transport públic. Cerdanyola té un problema de contaminació que ens costa i ens costarà salut i diners. Invertir en evitar-ho ens estalviarà molts mals de cap.
Ho deia quan parlava de residus també. Recollir i tractar els residus té un cost, i soc ferm partidari de la taxa de residus per a pagar-lo. Però aquesta ha de ser transparent, donant tota la informació del que val cada quilo de cada fracció, del que ens estalviem si no en generem o si reciclem. Només així podem fer la taxa més justa per a cada cas (particulars, comerç, etc.) i establir bonificacions quan aconseguim estalvis en aquesta despesa.
No serà fàcil abaixar impostos els propers quatre anys, certament, però s’han de replantejar de cap a peus per fer-los socialment més justos i ambientalment coherents.

Trobareu el programa complet d’ERC per Cerdanyola a www.aracerdanyola.cat



Ara és l’hora de tornar els estudiants de la UAB a Cerdanyola

IMG-20150514-WA0029No fa tant Cerdanyola bullia d’estudiants que venien de tot Catalunya (i part de l’estranger) a la UAB. Alguns es van quedar i altres te’ls trobes voltant pel mon. És escandalós que, avui dia, trobin més avantatges a viure a Sabadell o Barcelona. Escandalós una pèrdua social, cultural i econòmica imperdonable. Per corregir-ho, Esquerra Republicana de Catalunya porta al programa diversos punts entre els que en destacaré tres.

Serragalliners

El primer és tant senzill que fa vergonya haver-lo de tornar a explicar. Necessitem convertir l’eix de Serragalliners en un passeig agradable i segur per anar fins la UAB en bici i a peu. Desenes de persones ho fan ara mateix assumint uns riscos i unes incomoditats imperdonables. Centenars ho farien si es dignifiqués aquest accés. A més d’obrir la UAB al passeig o als que van a córrer com es va fer a la carretera de Sant Cugat.

Residència d’estudiants

Una de les propostes clau del programa d’ERC és crear una residència d’estudiants als terrenys de l’antic camp de futbol de Santa Anna. Aquesta proposta incideix en diferents factors, social, cultural, equipaments, urbanístic, comercial, lloguers i tots en positiu.

  • Hem d’oferir als estudiants un espai de qualitat, amb serveis i a un preu assequible. Una oferta important suposarà una competència als pisos sobreocupats, alguns amb una conservació indigna. A curt termini, la residència seria una oferta complementària dels lloguers privats que augmentarien la seva qualitat o baixarien el preu del mercat.
  • Situar la residència en un espai tant cèntric ofereix als estudiants serveis com la biblioteca i proximitat a l’estació de RENFE i als autobusos de la UAB, però també serviria per oferir a Cerdanyola d’altres serveis que podrien acompanyar la residència com sales d’estudi o una escola oficial d’idiomes.
  • El comerç local només pot prosperar si augmenta la capacitat adquisitiva de les famílies o si augmentem el nombre de clients. En aquest segon sentit, uns centenars d’estudiants al centre donarien vida comercial des dels comerços d’alimentació, passant per botigues fins a serveis com les autoescoles. Tot a tocar del mercat municipal de Fontetes.
  • Potenciar la zona de Santa Anna permetria recuperar el riu com a espai verd i la reurbanització del sector fixaria el centre de la ciutat connectant els eixos comercials de l’Avinguda Catalunya, passeig Cordelles i carrers Sant Martí-Sant Ramon. D’aquesta manera dos problemes com la desconnexió urbanística dels eixos comercials i la recuperació del Riu Sec com a eix vertebrador del centre passen a convertir-se en la oportunitat de tenir un centre actiu i atractiu urbanísticament, social i econòmica.
  • Els que han provat la Vila Universitària de la UAB es queixen que queda desconnectat de la vida social. En aquest sentit Cerdanyola recuperaria oferta cultural, vida associativa i podria començar a treballar-se la imatge de ciutat universitària.

La residència d’estudiants haurà de tenir una connexió directa amb la UAB complementària de la RENFE i la línia d’autobús actual. Aquesta podria ser el tramvia.

TramVallès

El projecte del TramVallès preveu connectar la UAB, Cerdanyola, Ripollet i Montcada amb un tramvia d’aproximadament 10km i entre 12 i 18 parades. En un altre post, sobre mobilitat, aprofundiré sobre aquest tema. Només vull recordar que és és un transport ràpid, econòmic, sostenible, adaptat, silenciós i segur. A més de posar la UAB a tocar de Cerdanyola, a més d’acostar-nos a sis línes de ferrocarri, connectarà barris residencials amb polígons industrials i municipis veïns com Ripollet, Montcada o Sant Cugat, a més de l’ambulatori CAP-II i el futur hospital Ernest Lluch.

Cerdanyola tornarà a ser, ara de veritat, «la Ciutat de la Universitat».

Trobareu el programa complet d’ERC per Cerdanyola a www.aracerdanyola.cat



El canvi l’haurà de liderar ERC

Cerdanyola en va ple. Necessitem un canvi. Cal fer polítiques socials i d’educació efectives, cal poder gaudir del riu Sec, cal revitalitzar el comerç, cal ser eficients, cal tornar el carrer a la gent (no només obrir i tancar voreres), cal que tornin els estudiants de la UAB, cal …

La pregunta és: qui ho pot fer? Està clar que la majoria de Cerdanyola som d’esquerres com es demostra a cada eleccions. Llavors em miro les llistes per les properes municipals. Reconec que la meva visió és subjectiva, però la reflexió se l’ha de fer cadascú. Quines llistes tenen un programa local sòlid, creïble, amb garanties socials, serveis públics i gestió eficient? Quantes llistes tenen persones noves i competents? I l’última però no menor, quina us genera confiança per liderar aquest canvi?

Tot sembla indicar que el proper consistori estarà terriblement fragmentat. Pot semblar un problema, però jo espero sincerament que els partits ho aprofitin com una oportunitat de pactar un projecte de ciutat per als propers deu anys. Aquest projecte de ciutat, social, participatiu i ambiciós s’ha de fer entre els partits que abans us proposava identificar. Però ha de tenir un lideratge que miri més enllà de la previsible fragmentació dels propers quatre anys.

Estic convençut que aquest paper li correspon ara a Esquerra Republicana de Catalunya i a la gent que formem la candidatura. Estem a punt per assumir aquesta responsabilitat.

(Publicat a Cerdanyola al Dia el 07/05/2015)