Arxiu mensual: març de 2014

Som consumidors? Som energia – Octubre 2013

A casa ja no paguem el sou d’ex-presidents, ex-ministres i ex-altscàrrecs dels governs del PSOE i el PP que ara parasiten les grans corporacions elèctriques. Som d’una cooperativa de consum energètic. Som Energia. I cada dia som més.
http://www.somenergia.coop/

L’octubre del 2013 em publicaven això al Cerdanyola al dia. Ara ja som més de 13.000 socis i acumulem més de 12.000 contractes de subministrament. T’hi apuntes?

somenergia

Som consumidors? Som energia – Albert Turon

Som consumidors. Aquesta definició ens pot revoltar però negar la realitat no ens ajudarà a canviar-la. També és habitual sentir la gent queixar-se, però amb una resignació mesella. No cal que ens enganyem, no canviarem les coses renegant al bar. Però que podem fer? Posem un exemple.

El rebut de l’electricitat ha pujat un 75% en 10 anys. Aquest negoci a Espanya és un oligopoli en mans de cinc grans empreses associades a UNESA on destaquen ex-presidents i ex-ministres com a consellers a sou. Grans empreses i patums polítiques esmentades, són les que han perpetrat el frau més gran conegut: el (suposat) dèficit de tarifa. I per acabar d’humiliar la intel·ligència dels que paguem diuen que la culpa és de les renovables quan és just el contrari. Sé que aquestes afirmacions sonen fortes, contracorrent, però m’ofereixo per aportar bibliografia i xifres per contrastar-la. Un punt de partida és ser www.fundacionrenovables.org/
Fins aquí la plorera. Però que hi podem fer? Doncs trencar l’oligopoli. Deixar de pagar la llum a ENDESA o IBERDROLA, que perdin quota de mercat. Això es pot fer fàcilment amb empreses comercialitzadores que ofereixen preus competitius. Jo proposo fer un pas més i trencar el model consumidor-subministrador per passar a ser soci d’una cooperativa: SOM ENERGIA. El preu? si fa o no fa el mateix. A més garanteixen que el 100% de l’energia és d’origen renovable. I els beneficis es reinverteixen en instal·lacions de generació d’electricitat mitjançant fonts renovables i sostenibles. Però el millor és que deixem de ser clients-esclaus per ser consumidors co-responsables de les decisions que pren la cooperativa. Ja som més de 10.000 i estem trencant esquemes.
Més informació a www.somenergia.coop



Escocells

escocell

m. [AGA] Clot que es fa al voltant d’un cep.
m. [OP] [AGF] [AGA] Clot que hom fa entorn de les soques dels arbres i de les plantes perquè retinguin l’aigua. Cada plançó repoblat té un escocell. Quan han regat el carrer, els escocells han quedat plens d’aigua.

No em refereixo a la primera definició ja que entre la plaga de la fil·loxera del segle XIX i la del ciment al segle XX ens van deixar tant poques vinyes que s’ha perdut aquesta accepció.

La segona opció es fa servir per extensió per anomenar als requadres no pavimentats de les voreres dels carrers on s’hi planten els arbres urbans. Això quan hi ha arbres.2014-03-10 18.17.14

Perquè tinc la sensació que a Cerdanyola fa molts anys que no es reposen els arbres que falten als escocells. A tots se’ns acudirien motius per tenir arbres als carrers que no cal inventariar. No cal oi?

Personalment considero que es pot establir una relació directa entre el grau de desenvolupament cultural d’una ciutat amb la forma com valora, preserva i cuida l’arbrat urbà. Envejo les ciutats on els arbres són respectats, estimats i tenen protagonisme al carrer. A Cerdanyola fem pena.

Però deixem de banda la reposició dels arbres morts i anem als vius. Permeteu-me un exercici que no vol ser científic pel que demano que no us fixeu en les xifres sinó en el concepte.

Quants arbres tenim als carrers de Cerdanyola? I quina esperança de vida mitjana tenen? Posem que hi ha 20.000 arbres que viuen uns 100 anys. Això vol dir que cada any caldria renovar aproximadament un 1% del total que serien 200 arbres. Si no es fa aquesta renovació substituint els arbres malalts, morts o danyats, en deu anys caldrà substituir-ne 2.000 de cop. Entès? Algú pot fer els números amb les dades reals per a Cerdanyola? I torno a preguntar: quants anys fa que no es replanten arbres a Cerdanyola?



Riu Sec – març 2014

Es que no me’n puc estar. Obro el riu sec i segueixo veient l’editorial a dues columnes en català i en castellà, com als anys vuitanta. No és un dejavú, és una mostra del que ha evolucionat la classe política que ha governat i governa aquesta ciutat. I em fa la sensació que encara tracten els ciutadans com a semianalfabets.

Segueixo endavant i em trobo que, per fi, arranjaran el talús de l’accés nord per la mòdica quantitat de 75.000 euros. Deixant de banda la quantitat recordo que un aiguat el va desbaratar just quan l’acabaven d’inaugurar. No estava en garantia? Ningú ha reclamat a l’empresa que el va fer en primer lloc que es faci responsable de la mala feina? O potser el problema era que no es va encomanar la feina correcta? Aclarim-ho perquè llavors el responsable és l’ajuntament i, a més de pagar 75.000 euros de l’ala, caldria exigir responsabilitats a qui ho va encomanar.

I quan arribo al tema del pressupost de 2014 trobo a faltar una informació clau. Quan deu l’Ajuntament de Cerdanyola? Tenia entès que eren entre 40 i 50 milions d’euros però no ho se trobar a les dues pàgines que s’hi dedica. A més seria una quantitat relativament important ja que el pressupost anual es de poc més de 58 milions. I això sense comptar que l’Ajuntament és responsable del 50% del Consorci del Centre Direccional que deu uns 90 milions més. Compte perquè Cerdanyola està a prop d’una bancarrota absoluta. No entraré en més detalls ja que les dades les trobo presentades de forma molt confusa, per dir-ho de forma benevolent.

No pretenc ser exhaustiu. Tampoc m’esplaiaré amb les bones notícies. Bé, amb una si: bravo pels desfibriladors, sincerament. Ho trobo una gran iniciativa.

Acabo. El tema de conviure amb senglars ho deixaré per un altre dia, però diré que no són els porcs que més em preocupen ara com ara. Sobretot quan els abocadors controlats es descontrolen i els no controlats segueixen fora de control. I d’això més val que no en parlin perquè cada vegada que l’Ajuntament en parla o menteix o enganya.

 

 

 



www.celfosc.org – Març de 2001

Us proposo rellegir aquest text que em van publicar a la revista El forat del vent fa tretze anys. Els estalvis que proposava llavors ens haurien anat molt bé ara.

La contaminació lumínica afecta greument el medi natural nocturn, en especial els insectes, a més de suposar una despesa econòmica i energètica insostenible i absurda.

Celfosc ara és una entitat sense ànim de lucre d’àmbit estatal i s’han aprovat diverses lleis i reglaments sense resoldre el problema de fons. Altres municipis com Sant Cugat fa temps que tenen els carrers més ben il·luminats que Cerdanyola a un cost molt menor.

Per cert, amb la tecnologia LED ben aplicada els estalvis que abans estimava en un 30% poden superar fàcilment el 50% respecte el consum actual.

 

TANT COM PUC – www.celfosc.org Albert Turon

 Algú s’ha plantejat que a Cerdanyola ja no es veuen els estels? Els nens saben que és la Via Làctia? I tu, quan va ser la última vegada que la vas veure, si es que l’has vist mai? Ja no diguem de gaudir d’una nit clara de lluna plena (sabem quína diferència hi ha amb la lluna nova?). No anem bé si els estels fugaços es confonen amb els cometes i les estrelles de Nadal. Perdona, però no és normal que les nits ennuvolades el cel sigui de color taronja marronós. Coll… que parlo de Cerdanola i no d’una peli filmada a Mart! Apocaliptic? Sí.

Però a més tota aquesta energia la paguem. Es a dir, que seria més barat no marranejar el cel. És tant senzill com: posar fanals ben encarats i apantallats cap a terra, canviar les bombetes de mercuri (que contaminen) per les de sodi (gasten menys), apagar la iluminació d’edificis i monuments durant les hores de son, prohibir làsers, valorar la quantitat de llum del carrer a la baixa, etc. Recomano que visiteu www.celfosc.org.

Altres pobles i ciutats ja s’han aplicat al tema i resulta que en 2 anys han recuperat la inversió i paguen fins a un 30% menys d’electricitat (a més de tenir l’enllumenat públic nou). A quina regidoria li toca guanyar-se el sou? Urbanisme, medi ambient…?

Més sobre aparcaments de bicicletes

bicis ajuntamentAhir em van quedar diverses coses al pap sobre els aparcaments de bicicletes així que avui he agafat la meva i, aprofitant un matí d’encàrrecs, he anat fent fotos. El primer que vull aclarir és que considero la bicicleta el millor sistema de transport per a distàncies mitges, ideal per una ciutat com Cerdanyola. Crec que fomentar l’ús de la bicicleta hauria de ser una prioritat per motius de salut, econòmics i de mobilitat. Si algú ho vol discutir en farem un altre tema. El segon que crec evident és que per fomentar l’ús de la bicicleta cal que l’usuari tingui sensació de seguretat. Una part s’aconsegueix precisament anant en bici ja que això sol fa que se li perdi la por. El debat sobre la cultura de ciclistes i automobilistes, carrils bici i zones 30 el reservo, també, per una altra pallissa (si cal). Però sempre que anem en bici a qualsevol lloc cal poder-la deixar a prop del destí amb unes mínimes condicions de seguretat. Aquí entren els aparcaments de bicicletes. Una prèvia: que ningú em digui que no hi ha espai a la via pública ja que cada cotxe aparcat ocupa el mateix que deu bicis. I quin dret superior se suposa que tenen els cotxes respecte les bicis a ocupar l’espai públic? I llavors anem al meu post d’ahir sobre la incongruència d’anar a fer esport en cotxe on deixava embastats diversos problemes amb els aparcaments de bicis. A Cerdanyola abunden unes coses que suposadament estan pensades per aparcar-hi bicicletes que bé podrien passar a la història del disseny a la categoria de “total fail” com aquests: El motiu és que no són funcionals ja que no aguanten bé la bicicleta i no és fàcil de lligar-hi el quadre, com es pot veure aquí. 2014-03-04 10.09.00 El millor model és el probablement més senzill, com el que podem trobar darrera l’Ajuntament o a prop de l’estació de RENFE. 2014-03-04 12.06.17 2014-03-04 12.14.59 Aquest darrer és un exemple d’èxit com ho demostra el fet que sempre està ocupat. És un consol constatar que també es poden fer les coses bé a Cerdanyola ja que:

  • No ocupa espai de vianants sinó que esta instal·lat sobre la calçada
  • Afavoreix la intermodalitat i el transport públic ja que permet aparcar a l’estació
  • És un lloc visible i transitat, cosa que dificulta els robatoris

2014-03-04 12.14.38De fet, és tant l’èxit en combinació amb la demanda que s’ha quedat petit i la gent ha de lligar les bicis a fanals i altre mobiliàri urbà. No em direu que aquesta foto no és curiosa, però vaja, que no seria el meu ideal d’aparcament. 14102011734Cal dir que una de les cinc barres instal·lades va desaparèixer per “l’empenta” dels vehicles de càrrega i descàrrega només instal·lar-les l’any 2011 i encara no ha estat reposada. El dia que ho fàcin, que en posin quatre o cinc més, per favor, que està demostrat que hi ha demanda. 2014-03-04 12.08.21Finalment, vull recordar que no sempre les bones intencions acaben bé. Vegeu si no la sapastrada del que va instal·lar els aparcaments a la tàpia d’una escola sense deixar la mínima distància amb la paret per poder lligar bé la bicicleta. No puc acabar sense insistir que al Centre Direccional hi ha centenars d’aparcaments per a bicicletes del millor dels models possible que s’estan florint a sol i serena sense que ningú els faci servir. Serien un exemple gràfic de la inutilitat més absoluta i palmària. Que no diguin que no tenim aparcaments i que ens instal·lin els que no es fan servir allà.

23022011503

Referències: Sobre aparcaments de bicicletes recomano aquest manual realitzat pel BACC i editat per l’IDAE que és una obra de referència per a qualsevol que vulgui parlar del tema, no diguem ja instal·lar pàrquings de bicis o fomentar aquest sistema de transport. Sobre el foment de la bicicleta a Cerdanyola recomano un projecte presentat per l’Associació Cerdanyola Via Verda al Consell de Mobilitat l’any 2008 i que, evidentment, no s’ha tingut en compte pels successius governs municipals. I una proposta pendent: https://www.facebook.com/MassaCriticaCerdanyola

Una incongruència

pkngpemAnar a fer esport… en cotxe. Que si, que ho entenc, que hi ha moltes raons i algunes de bones per anar en cotxe al gimnàs. Però estem d’acord amb que és una paradoxa exemplar, suada si voleu, però inapel·lable.

El cas del Parc Esportiu Municipal Guiera és especialment greu si tenim en compte que no hi ha aparcament de bicicletes disponible.

Que direu, i doncs això que és?

bicispemDoncs això és una merda com un piano on algú que mai ha anat en bicicleta pretén que jo hi deixi la meva. Resumint:

– deixar la bicicleta en aquest artefacte provoca que es torcin els radis (si no la llanda) ja que tot el pes reposa sobre la roda de forma lateral

– és summament difícil lligar el quadre de la bicicleta a aquesta cosa i lligar-hi la roda no serveix de res ja que per robar la bici només caldria alliberar-la de la forquilla

bicipemfanalVaja, que per a mi ja podrien retirar aquest suposat aparcament per a bicis ja que és millor lligar-la a un fanal (o a una paperera com a la foto). Vagi aquesta crítica per a tots els models com aquest que hi ha repartits per Cerdanyola com ara a l’Ateneu, o a diverses escoles.

Desconec quins models tenen escampats a altres zones esportives municipals (o fins i tot si s’han pres la molèstia d’instal·lar-hi aparcaments de bicicletes, per allò de la coherència que esmentava abans). Bé, no cal dir 2014-03-04 12.14.59que els millors models són els més senzills i barats, en forma d’U invertida. Per posar un exemple, els que sempre estan plens a tocar de l’estació de RENFE i que, no cal dir, caldria ampliar.

En resum, que mentre es posen facilitats per anar en cotxe al gimnàs, resulta que incloure l’activitat física i la mobilitat sostenible en la nostra vida diària és un repte només a l’abast dels militants. Doncs vaja concepció de l’esport que proposa l’Ajuntament!