Abraçades

Sortint de l’hospital el metge em dona diverses recomanacions per no estressar els meus neutròfils com ara una higiene curosa, no menjar peix cru i evitar petons o abraçades efusives. Si ho arriba a saber el pobre…

El dia 1 al vespre els sentiments afloraven com un volcà en erupció. Hi havia qui portava tantes hores de tensió guardant un col·legi electoral que sentia com a pròpies les patacades de la Guàrdia Civil i la Nacional. Les abraçades eren inevitables. Amb altres ens creuàvem mirades de complicitat molt més contagioses, segur, i derivàvem l’abraçada per més tard. Moltíssima gent va assumir responsabilitats que no li tocaven simplement per demostrar que la democràcia i la llibertat s’exerceix, com les abraçades, que no ens les poden prohibir ni a destralades. Alguns només van vèncer la por de sortir i votar. Només? Fou una victòria heroica a l’alçada dels que van portar les urnes. Abraçades tendres, llàgrimes i molt sentiment. Altres eren de pura sorpresa, de mutu reconeixement espontani entre qui ens sabíem còmplices, abraçades sorolloses amb promesa de conversa posterior. Però totes eren apassionades. La nit del dia 1 passarà a la història. Les abraçades en són la rúbrica.

I va arribar el dia 2. Creixia la por pel dia 3. Qualsevol malparit ho podia engegar tot a norris per una pedrada o un contenidor cremant. On s’és vist una vaga general sense contenidors cremant? Ja al matí de la Vaga General una manifestació inaudita va portar Cerdanyola a l’estació i cap a Barcelona. Semblava que no quedaria gent mobilitzada per la de la tarda. Incrèdul! La de la tarda la doblava i passejava l’orgull del triomf net per les avingudes grans de Cerdanyola com mai havia vist. En tres dies tres gernacions i ni un vidre trencat. Inaudit! Està passant! I un cop més, les abraçades. No n’hi ha prou amb encaixades o amb petons, abraçades! Algunes violentes, altres forçudes i la majoria emocionades, potser aprofitant l’encaix dels cossos per amagar una llàgrima. Com si necessitéssim igualar les càrregues elèctriques, amb el contacte físic igualàvem les tensions. Estan passant coses impossibles i les estem fent entre tots. No és hora d’una encaixada amb ma de peix.

El calendari, però segueix caient, pesi a qui pesi. Dijous al ple uns centenars de persones, molts, es queixaven de la baixada de bandera (improvisada i estèril, com tantes altres coses que fa aquest govern municipal) i l’usaven d’excusa per cridar visques a Espanya i esverar-se. Molta bandera però ningú s’abraçava.

Dissabte una manifestació per la concòrdia i el diàleg vesteix el color blanc, el de la rendició. Són molts també, com els crits. On s’és vist el diàleg a crits? Algú ho intenta dir i ha de sortir escortat pels Mossos. Faran falta moltes abraçades per portar a la taula de negociació qui crida fins a quedar-se sord.

Mentre escric això autobusos de mig Espanya venen a Barcelona per manifestar-se demà convocats pel feixisme latent. Els rebran amb abraçades? O amb salutacions marcials, potser romanes? Tant se val quants siguin, seran massa. No venen a abraçar-nos i demanar-nos, com a germans que fa temps que no es veuen, perquè volem marxar? No busquen estrènyer-nos fort i sentir-nos per dintre per entendre’ns el fons del cor, no. Si ens troben al carrer no ens abraçaran, cridaran “a por ellos”. Curiós que tant d’odi pretengui generar sentiment d’adhesió. Ni ho entenc ni ho pretenc.

Però tant se val. Tot va bé. De què si no tantes empreses grans mouen la seu social a Espanya, o als altres Països Catalans? Si no serem independents, perquè prendre’s la molèstia? Estem guanyant en tots els fronts d’una guerra sense trets, l’ètic i l’estètic. Que tenim por? No et fot! És clar que tenim por, i això també ens ho diem abraçant-nos, més fort si cal. Qui no té por és un temerari. Valents som els que conscients dels riscos els abordem amb rigor i responsabilitat per guanyar la dignitat del que decideix el seu destí. I no ho fem per una proclama o una promesa, ho fem de bracet dels que no pensen com nosaltres per obrir les portes d’un demà on hi càpiga tothom, on discrepar no sigui mal vist, on votar sigui normal i on ser honorable no destaqui.

Ningú sap com continuarà la història ni si estem fent la revolució. A mi, personalment, tant se me’n foten els terminis. Si dimarts una DUI o dimecres la detenció del President. Estem guanyant per què la gent ja hem fet un pas endavant. Ens poden prohibir, condemnar i colpejar, però no ens convenceran. Això és el que ens dèiem aquests dies amb les abraçades. Ens foníem els uns amb els altres per demostrar-nos que som un tot i que ja no ens poden humiliar més. Estem fent una gesta històrica, un pas més enllà del previsible, i l’estem fent entre tots. Guanyarem? Aquesta vegada hem canviat trets per abraçades, i això no ho poden dir gaire generacions.

I si, guanyarem. Ho tenim a tocar.



Màgia no, pedra d’alum

Fa temps que a casa no llencem envasos del sabó de rentar plats, de la roba i del suavitzant. No sabria calcular quant hem estalviat ni extrapolar-ho a una xifra del tipus “si tothom fes el mateix”. En tot cas, un dia hauré de dedicar un post específicament a Goccia Verde i a la compra sense envasos.

El cas és que un dia el Jordi em va oferir un desodorant natural, ecològic i molt econòmic. Sincerament no vaig creure que funcionés del tot perquè jo sense desodorant semblo una guilla morta. A més, soc ecologista però com deia un amic “tu ets dels que es renten”. Tòpics a part, què hi podia perdre per provar-ho? alum

Em va vendre això per uns 7 euros. Es tracta de jarosita, un cristall de sal de potassa (amb aproximadament un 5% d’alumini natural) que es coneix des dels egipcis com a desinfectant i hemostàtic (talla hemorràgies). La gràcia és que és una mica, no gaire, antitranspirant i bactericida. Això: un desodorant natural.

Fa una sensació extranya ja que s’aplica com un desodorant en barra però no “deixa”. És a dir, es mulla el cristall, es frega per l’aixella però sembla que només estàs escampant l’aigua. No taca ni embruta la roba. No es nota cap tipus de producte a la pell. No fa olor de res.

La sensació extraordinària arriba quan descobreixes que la suor no fa pudor. Llavors, com que no crec en la màgia, vaig buscar més informació a Sant Google dels desamparats.

Hi ha una certa polèmica ja que, si bé no porta els clorurs d’alumini tòxics dels desodorants habituals, si que porta una part d’alumini i té un mínim efecte antitranspirant. Sembla que hi ha consens que aquesta forma natural és menys tòxica, ni que sigui per que se n’aplica una quantitat infinitesimal, en comparació.

alum bAvantatges:

  • Pràcticament no es gasta. Jo la vaig comprar fa mesos i està exactament igual. Em sap greu per Goccia Verde, però no en tornaré a comprar en anys.
  • Estalviaré un dineral en desodorant tradicional (això ja no em sap tant greu). Si calculem dos envasos de tres euros al mes, suposava una despesa de 72€/any.
  • Estalviaré reciclar els corresponents 24 pots de desodorant ja que no hi havia forma de reutilitzar-los.
  • M’aplico un producte sense olors, que no he sabut mai portar colònia ni perfums.

 

Vosaltres mateixos/es. Goccia Verde està al carrer Lluís Companys 10 de Cerdanyola, al costat de l’Ajuntament, o simplement a prop de casa vostra.



Prou ja amb el túnel d’Horta. Que no, que per trens tampoc!

No em cansaré de repetir que a la vida tot té molts matisos, però que a vegades ens volen fer combregar amb rodes de molí. Quan això passa cal dir prou.

En el cas del túnel d’Horta és un d’aquests projectes “matxacons” on a força de sortir a les notícies sembla que sigui necessari. Avui mateix en tenim un exemple. Doncs no, no hem de cedir ni un mil·límetre davant els interessos ocults ja que els públics no justifiquen, ni de lluny, una inversió de 1.600 milions d’euros. Aquesta quantitat és més del que costarà acabar la L9/10 de metro i només és una estimació (ja sabem què ha passat amb els pressupostos de les grans infraestructures i d’aquesta en concret). M’explico i argumento:

Per què necessitem el túnel d’Horta?

Aquesta és la pregunta clau, per què? Segons la notícia, per connectar Barcelona i el Vallès.

Si, ho heu llegit bé. Però Barcelona i el Vallès ja tenen dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat, més la R4 de RENFE i una R8 transversal (poc usable, és cert) del Papiol a Mollet i Granollers.  Automàticament he pensat en milions de viatgers més però… No. Segons la notícia “… la millora de la capacitat seria del 29%” i només sobre la línia de FGC. Sense tenir més dades ja podem pronosticar que és una inversió faraònica amb una previsible fallida infinitament superior a la de la línia 9/10 de metro.

Seguim analitzant les necessitats. Potser la Universitat Autònoma de Barcelona ho necessita? Segons el seu pla de mobilitat no! Lògic, la UAB ja té els FGC a Barcelona i Sabadell, i la línia de RENFE R7 a Barcelona. Potser necessita un tramvia que connecti aquestes estacions amb els municipis del voltant… O una estació “hub” d’autobusos… Però un tren nou a Barcelona? És clar que no.

Llavors qui necessita aquest servei? Cerdanyola el que necessita és el TramVallès. Collserola no necessita transport públic. Els barris alts de Barcelona només volen veure acabada la L9/10 del metro (d’una vegada i sense més trespercents, si em permeteu).

logotunel

L’oposició cívica al túnel d’Horta porta dècades aturant aquest projecte

Qui punyetes vol el túnel d’Horta? Potser cal que entenguem d’una vegada que una infraestructura dissenyada als anys 70 per a cotxes i un urbanisme expansiu simplement s’ha de descatalogar, no reconvertir. Senyors polítics de Barcelona (i obsessivament els de Convergència Democràtica de Catalunya), si-us-plau, comencin a pensar en com resoldre necessitats, la planificació serveix per això. I deixin d’una vegada de mirar-se el territori des de Barcelona, que les nostres necessitats no passen obligatòriament i radial per la Plaça de Catalunya. Superin el noucentisme. Evolucionin!

Hi ha alternatives, són millors, i més barates

Arribats a aquest punt apareix el comentari de sempre. “Ja està el que sempre es queixa i no fa propostes constructives” (curiosa paraula). Doncs aquí van diverses propostes alternatives, en transport públic d’alta capacitat. Comencem per les vies radials i entenguem que la capacitat d’un traçat ferroviari no és infinit, però és evident que al Vallès Occidental tenim un ampli marge de millora.

La línia R4 de Barcelona a Manresa passant per Montcada, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa (entre altres) no suporta més trens pel sistema de senyalització. Es pot duplicar la freqüència fins a transformar-la en un metro en hores punta. Junt amb aquesta nova senyalització es podria fer el túnel del Turó de Montcada (poc més d’un quilòmetre i 185 milions d’euros) permetent que els nous trens fossin semidirectes. Potser a Cerdanyola no ens afecta gaire però pels usuaris de Sabadell, Terrassa o Manresa seria una gran notícia.

Una mica més a l’est, la línia R3 de Barcelona a Vic passant per Montcada, la Llagosta i Mollet ha de ser desdoblada, i que no ho estigui ja és una vergonya de tal calibre que diversos Ministres haurien de morir de vergonya.

Però no tot passa per Barcelona, afortunadament. Actualment els desplaçaments transversals en transport públic són inviables. Aquesta situació obliga a tothom que hagi de fer un recorregut que no passi per Barcelona a tenir vehicle privat. Canviem-ho:

20x2020

Hi ha alternatives elaborades des del territori com la de Fem Vallès

La línia R8 de RENFE (un tren per hora amb sort) pràcticament no té usuaris. Com és això? Evident, és impossible. Aquesta línia podria enllaçar amb les línies S1 i S2 de FGC (conegudes com el metro del Vallès) i de fet ja van construir les corresponents estacions a tocar de la via d’ADIF, però el ministeri no fa la seva part. Això vol dir que algú de Terrassa no pot agafar la S1 fins a l’Hospital General i allà canviar a la R8 fins la UAB. Simplement ha de tenir cotxe. Si seguim la seva traça, la connexió amb la R4 obliga a baixar a fer transbordament a Cerdanyola. I més endavant simplement no hi ha connexió amb la R3, pel que un estudiant de Vic no pot baixar a la UAB sense passar per Barcelona. No hi ha connexions, no hi ha usuaris, no es millora la freqüència, no s’hi enllacen les xarxes locals de bus… Un despropòsit. Fem Vallès elabora aquesta proposta amb detall per a un horitzó temporal pel 2020. Una forma eficient i econòmica pensada des del territori i per a servir la gent del territori.

pancarta_no_tunel

http://www.viaverda.org/index_tunel_horta.html

Per cert, aquesta setmana coneixiem que el ministeri de Fomento pensa invertir 1’6 milions a les estacions de Sant Cugat – Vollpelleres i Rubí – Hospital General en lloc de desplaçar-les com està previst per fer d’intercanviadors. Quina forma més estúpida de llençar els diners!

Una altra proposta és el TramVallès. La proposta és unir la UAB amb Cerdanyola, Ripollet i Montcada. A més de connectar la universitat amb barris, polígons industrials i nuclis de serveis, posaria tot el baix Vallès a tocar de les línies S2 de FGC i R4, R3 i R2 de RENFE. La inversió es de 118 milions d’euros i inclou la reurbanització dels carrers per on passa.

L’experiència del Baix LLobregat i del Barcelonès Nord ha estat un èxit on enmirallar-se. A més, la proposta original del TramVallès fa extensiu el servei fins a Sant Cugat i Rubí en un ramal i fins Badia, Barberà i Sabadell per l’altre. Aquest projecte, tot sol, canviaria el concepte de mobilitat a una zona densament poblada i amb problemes greus de contaminació atmosfèrica.

mapa xarxa

Cal mallar la xarxa de gran capacitat i apostar per la intermodalitat. No tot ha de passar per Barcelona.

Les propostes “constructives” són plantejar inversions locals que ens permetrà mallar la xarxa de transport públic amb resultats espectaculars com s’ha demostrat a Terrassa amb la connexió dels FGC i la RENFE. I amb aquestes propostes no he entrat al detall de les propostes locals que complementarien la xarxa ferroviària d’alta capacitat. Hem de pensar com totes i cadascuna de les persones que viuen en ciutats tenen accés a un transport públic fiable i útil. Hem de treballar pensant en la intermodalitat entre sistemes de transport (incloent la bicicleta i les rutes a peu) i el paper del vehicle privat en tot el sistema.

Exabrupte final

Arribats fins aquí tornem a la pregunta inicial. Hem de dedicar 1.600 milions d’euros a un túnel que no es necessita? Per què? Com que el conseller Rull (i els seus predecessors de en aquesta batalla) no tenen un pel de tontos arribo a la sana conclusió que estan representant uns interessos legítims però ocults: els de les grans constructores d’obres faraòniques que durant tants anys s’han fet d’or amb la connivència amb el poder polític. El túnel d’Horta no és d’interès públic, doncs ja n’hi ha prou.

No necessitem el túnel d’Horta. Volem millorar les línies de tren actuals. Volem el tramvia. Volem ampliar els horaris. Volem un transport públic puntual, net i fiable. I tot això ens costa menys de 1.600 milions d’euros senyor Rull!



Ocells al terrat

Sempre m’han fet pena les gàbies d’ocells. Igual que sempre m’han atret els seus cants. Fins que en una visita al Cim d’Àligues de Sant Feliu de Codines vaig trobar una menjadora per a petits ocells com mallerengues, caderneres, verdets o pardals. Va ser posar-la amb una mica de gra i aparèixer el que crec que eren mallerengues. Amb l’emoció del moment les vaig espantar, però provaré de fotografiar a les properes visites.

abeuradorPerò… i l’aigua? Una bona forma d’atraure aquests amics a casa és donar-los beure. Però no és tant fàcil. Un plat a terra seria suficient però els gats també corren pels patis i es menjarien els meus hostes. Millor tenir l’abeurador penjat com la menjadora. Vaig pensar en fer servir la mateixa menjadora però el seu dissenyador (amb bon criteri) va preveure uns forats que deixen marxar l’aigua per evitar que la pluja o la rosada s’acumuli i faci malbé el gra. Idea descartada.

Ara bé, no hi ha res que una mica de material per reciclar i la saviesa popular no puguin suplir. Em va venir al cap uns abeuradors de terrissa per les gallines que anaven dosificant l’aigua a mida que les bèsties se la bevien (sense piles i sense wifi, us ho podeu creure?). No es podria fer una cosa semblant amb ampolles reciclades? Doncs ho he provat i pas a pas vindria a ser això:

He triat dues ampolles de gasosa de mig litre, que no pesin gaire ja que s’han de penjar. Les he agafat de paret llisa i recta, per poder encaixar-les una dins de l’altre. Cadascuna (plena) val 20 cèntims.IMG_20160416_165308

He tallat una ampolla deixant per un costat el vas i per l’altre l’embut. A l’embut li he fet un forat per un ganxo amb el que el penjaré, i l’he enganxat al cul de l’ampolla sencera que farà de dipòsit. IMG_20160416_171017

Al vas li he fet dues finestres deixant un parell de centímetres de fons al cul. Aquest vas és el que s’omple de l’aigua que baixa de l’ampolla.IMG_20160416_170722

Com que el vas entra a pressió, puc omplir l’ampolla, col·locar-hi el vas mentre l’ampolla està dreta i no es buida. En girar-ho el vas s’omple d’aigua a punt per que els ocells hi vinguin a beure i al mateix temps evita que l’ampolla cap per avall buidi tota ja que no hi deixa entrar aire mentre no es gasti l’aigua del vas.IMG_20160416_171532Simple, reciclat, baratíssim. Ocells a casa sense gàbies…

IMG_20160416_172119

 

Escombraries a la bústia

Dissabte al matí. Les bústies de la comunitat, totes, amb un paperet que no ha acabat d’entrar. Un altre cop… si.andrius 1Miro els cotxes i tots tenen el mateix paperet al parabrisa. Alguns dos, un al davant i un altre al darrera. Com si així la publicitat fos el doble d’eficient. No pot ser… Doncs si.

andrius 2Efectivament, el terra comença a estar ple de papers que s’hi estaran tota la setmana fins que passin els escombriaires (bufadoraires ara ja). Em toca, doncs, recollir-ne uns quants i em consta que no soc l’únic que ho fa. Apa, a reciclar! Junt amb els de la bústia i els del parabrisa del cotxe. A reciclar si hi ha sort. Quantes tones d’aquest paper van directament al rebuig?

andrius 3Tot això seria penós si no fos il·legal. Però el cas és que a Cerdanyola es va prohibir aquestes pràctiques l’any 1997 (ja fa vint anys!). Concretament el cas que explico es peta directament la majoria dels articles de l’ordenança, concretament dels 2 al 8, i no incompleix el primer ja que és precisament la definició de publicitat directa. Durant una època em vaig dedicar a denunciar-ho mitjançant instàncies a la OAC. Crec que ho tornaré a fer.

Però si ho pensem bé és una estupidesa. Si demano que no em posin publicitat a la bústia, la que hi arriba serà mal rebuda. Ho han pensat això els repartidors? i els anunciants? Al final estan llençant diners per generar-se antipatia…

M’agradaria que passessin dues coses:

  1. publicitatnograciesQue l’Ajuntament em facilités una via ràpida i senzilla per denunciar aquestes infraccions. Crec que servidor, tot solet, augmentaria la recaptació per sancions, que bona falta li fa a les arques municipals.
  2. Que més veïns/es s’animessin a posar l’adhesiu rebutjant rebre publicitat a les seves busties. Estalviaríem paper i brutícia. El podeu demanar a la OAC és com aquest:

Vols 49 euros?

Aquesta setmana he comprat un mànec de dutxa nou. I que?

Doncs que suposadament estalvia aigua. I jo que ho he provat. Amb un pot, una bàscula i un cronòmetre he calculat els litres per minut que em donava la meva antiga dutxa (13 l/min) i els que “ruixa” la nova (7 l/min.). Per cert, la dutxa és perfectament agradable i no es troben a faltar els litres que s’estalvien. Prova superada.

Repeteixo, i que?

Home… doncs que estalviem 6 l/min. I que? …doncs que estalviem 57 litres per cada dutxa. I que? …doncs que si una persona s’hi dutxa cada dia S’ESTALVIA 15 M3 ANUALS.

D’acord, però això quants diners són?

Ni més ni menys que 49€ per cada persona que usi la dutxa. És a dir, si comptem l’estalvi al preu del tram de més de 36m3 (ja que és d’on estalviaré a la factura) i hi sumem els impostos que s’hi carreguen hem de considerar el preu per m3 a 3,29 euros. La resta són faves comptades.

Així doncs conclusions:

– el mànec de la dutxa s’amortitza immediatament, més o menys de pressa en funció de la gent que l’utilitzi. Després suposa un estalvi net a la factura de l’aigua.

– s’estalvia un 45% de principal consum d’aigua de casa (si no es té jardí)

– s’estalvia un 45% de l’energia necessària per escalfar l’aigua de dutxa (poca broma, l’aigua calenta sanitària és un dels principals consums energètics de casa)

– el preu de l’aigua continuarà pujant amb el les xifres d’estalvi i amortització aviat seran majors

– tot això sense comptar que l’aigua que estalviem és calenta pel que també estalviem l’energia d’escalfar-la

 

Voleu 49 euros? No se que espereu a canviar el mànec de dutxa.

 

PS. Gràcies als amics de la ferreteria Torre del Pi, que em responen dubtes i m’aguanten les pallisses sobre estalvi energètic i estalvi d’aigua.

Tarifa “nocturna” fins a migdia

Primer, la tarifa nocturna no és nocturna. No només. A l’estiu va de les 23:00 fins les 13:00 hores i a l’hivern de les 22:00 fins les 12:00 hores. Parlem doncs de tarifa punta (dia) i tarifa vall (nit i matí) i el nom oficial és Tarifa amb Diferenciació Horària. Així que no cal emprenyar els veïns posant rentades a mitja nit. Jo les poso al matí.

Segon, la tarifa vall és a meitat de preu de la tarifa punta. Però atenció! La tarifa punta és un 15% més cara que la tarifa normal. Però en calers quan és això? Us passo les tarifes de casa nostra (Som Energia) a data d’avui:

  • Tarifa 2.0A: 0,129 (24h/dia)
  • Tarifa 2.0DHA – punta: 0,149 (10h/dia)
  • Tarifa 2.0DHA – vall: 0,073 (14h/dia)

Hem de tenir clar que hi ha alguns consums elèctrics que no es poden derivar a la tarifa vall com la nevera (10% del consum energètic de la llar), o la majoria de l’aire condicionat i bona part de la calefacció (si és elèctrica o amb bomba de calor) que suposen un 40% del consum energètic de la llar. Si la calefacció no és elèctrica i no usem aire condicionat serà més fàcil que ens surti a compte.

Per cert. Vaig viure en un pis amb acumuladors de calor elèctrics i «calor azul». Un frau en tota regla. Ho podem discutir amb qui calgui i puc estar equivocat, però no només no gastava menys energia sinó que no era còmode ni pràctic i en absolut més econòmic que altres sistemes elèctrics (ja no ho comparem amb gas o biomassa).

També hem de ser conscients de que la resta de consums importants s’han de reprogramar a la tarifa vall, sobretot rentadora (sense molestar els veïns), assecadora i rentaplats (5%+5%+5% del consum energètic de la llar). Si l’aigua calenta sanitària l’obtenim amb electricitat (20% del total de casa) és imprescindible que tingui un temporitzador per escalfar l’aigua NOMÉS durant la tarifa vall.temporitzador

Si no es pot derivar un 30% del consum elèctric a la tarifa vall no val la pena ni plantejar-se el canvi. Però la tarifa vall només ocupa un 41% del dia així que és fàcil, amb un mínim de consciència, derivar fins a un 60% del consum a la tarifa vall cosa que suposa un estalvi del 20%. Més informació a:
http://ca.support.somenergia.coop/article/270-com-puc-saber-si-em-surt-a-compte-tenir-discriminacio-horaria
http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-hogar/2013/02/13/215668.php

Però això quan suposa? A casa gastem uns 4.500kW/h anuals. La despesa amb la tarifa 2.0A seria (comptant impostos) de 1.150€ anuals. Amb un repartiment de 40%-60% en una tarifa 2.0DHA el cost em suposa 957€ anuals. Estalviem 193€ l’any, un 17% respecte la tarifa «normal».

Finalment una evidència. Contractar una tarifa amb diferenciació horària no estalvia energia. Si s’aprofita bé estalvia diners. Fins i tot podríem pensar que és més ecològica ja que en horari vall acostumen a parar les centrals de gas o de carbó quan baixa la demanda. Però vaja, una cosa és estalviar diners i l’altre estalviar energia.

Rentaplats bitèrmic

Qui vulgui saber per què és interessant un rentaplats bitèrmic que es miri el post de la rentadora bitèrmica. Recordeu que difícilment val la pena si no tenim plaques solars tèrmiques per donar-nos aigua calenta sanitària (quasi) gràtis.

El consum energètic és teòricament d’un 1% sobre el total de la llar al nostre entorn (recordeu que aquest percentatge és una mitjana que inclou les llars que no tenen rentaplats). A més, a diferència de la rentadora pràcticament tota l’energia es dedica a escalfar l’aigua. En aquest cas, encara que agafi l’aigua calenta sanitària a 40ºC o 50ºC probablement mantindrà un consum elèctric important per mantenir la temperatura durant tot el cicle de rentat.

derivacióVal la pena? Si tenim plaques solars tèrmiques si. Però encara val més la pena usar-lo bé, a plena càrrega, amb els plats escurats, amb rentats curts (eco), sabons apropiats i en tarifa vall.

Per tot això, és més difícil calcular l’estalvi respecte a un rentaplats convencional i ens haurem de limitar a fer els càlculs amb les dades que ens aporti el fabricant a l’etiqueta energètica i les instruccions.

Per cert, igual que amb la rentadora, va resultar que NO HI HAVIA PRESA D’AIGUA CALENTA pel rentaplats. Us passarà, però cap problema que no tingui solució per quatre xavos. Vaig posar una derivació com aquesta (no puc fer la foto a l’autèntica) a la presa d’aigua calenta de l’aixeta de la pica… un foradet al lateral de l’armari… i avall.

Perdoni, tenen rentadores bitèrmiques? “Locualo?”

– Perdoni, tenen rentadores bitèrmiques?
– Què? Això que és?

Aquesta va ser la resposta del venedor de dos botigues d’electrodomèstics grans i d’uns grans magatzems del centre de Barcelona que comencen per Corte i acaben per Inglés.

Per sort Internet permet que els fabricants que les produeixen les puguin publicitar i que els comercials més espavilats me la portessin a casa en 24 hores i pel preu d’una rentadora tradicional. Visca Internet!

Però què és una rentadora bitèrmica. No és res de l’altre mon. És una rentadora com la vostra però que si li programes una rentada a 40ºC agafa aigua calenta (i freda si cal) de forma que no li cal connectar la resistència per escalfar-la. En tot cas només per mantenir-la calenta, i només per al rentat, no l’esclarit.

Que dius, i a mi que m’importa com punyetes escalfa l’aigua la rentadora? Doncs a tu potser no, però a mi si, i cada vegada a més gent. El tema és com és més econòmic i ecològic escalfar l’aigua, amb electricitat a la mateixa rentadora o amb el sistema que tingueu a casa d’aigua calenta sanitària? Si escalfeu l’aigua amb electricitat en un termo elèctric, doncs tant se val (de fet millor fer-ho a la mateixa rentadora i evitar pèrdues pel camí). Però i si teniu plaques solars tèrmiques? En aquest cas esteu llençant els diners. Però quants?

Acceptem que un 3% de la despesa energètica d’una llar mitjana mediterrània es dedica a la rentadora. Això a casa nostra són 135kW/any (27€/any). Però a casa normalment rentem la roba a 40ºC motiu pel qual aproximadament un 80% d’aquesta energia s’usa per escalfar l’aigua de rentat. Si aquesta energia me la proporcionen les plaques solars tèrmiques el consum elèctric baixa a 28kW/any i 5€/any (2€/any si poso les rentades amb tarifa vall).derivació

Us agrada l’estalvi? 22 euros menys. Que és poc? Posa que la rentadora et duri 10 anys: 220 euros d’estalvi. Ja quasi m’he pagat la rentadora nova, amb escreix!!!

Nota final:

Quan l’anava a connectar, en un pis construït l’any 2004, va resultar que a la galeria NO HI HAVIA PRESA D’AIGUA CALENTA per la rentadora. Us passarà, però cap problema que no tingui solució per quatre xavos. Vaig posar aquesta derivació a la presa d’aigua calenta de l’aixeta del safreig… un foradet al lateral de l’armari… i avall.

Plaques solars… que funcionen!

Quan vam anar a viure al nostre pis actual em va fer molta il·lusió que tenia una instal·lació de plaques solars tèrmiques per generar aigua calenta sanitària.

Segons les dades de l’IDAE per a un habitatge mitjà al clima mediterrani, un 20% de l’energia que consumim a casa la dediquem a escalfar l’aigua calenta sanitària. Com que a casa ho tenim tot elèctric és fàcil de fer números: 900kW/any a 0’20€/kW son… 180 Euros l’any per escalfar l’aigua de la dutxa. Ras i curt. No és tant oi? Total 15 euros al mes. Be, us recomano que feu els números a casa vostra tenint en compte el que us costa a vosaltres l’energia i els consums. A més, ja us dic que a casa com a molt ens surt per 15 euros l’any.

COM? Però no acabes de dir que…

Us he enganyat una mica. No és veritat que a casa «ho tenim tot elèctric». En realitat l’acumulador d’aigua calenta s’escalfa directament amb el calor del sol que recullen les plaques solars tèrmiques de la comunitat. Cinc veritats sobre això:

Imatge de hortafluids.com

  • La instal·lació és d’allò més simple. Massa simple, diria jo. Però funciona.
  • Les plaques estan mal orientades. Això fa que a l’estiu ens sobri energia mentre que durant uns dos mesos, a l’hivern, necessitem fer funcionar les resistències de suport de l’acumulador (per això els 15€/any aprox. de despesa elèctrica).
  • De fet, la instal·lació no funcionava. El promotor ens va enganyar. Diria més, estic segur que més de la meitat de les comunitats que tenen plaques solars tèrmiques no saben que no funcionen.

Quan dic que l’escalfor dels sol és gratis, aquí soc jo qui no diu tota la veritat. Cal sumar el cost del manteniment i l’electricitat que va a càrrec de la comunitat. El mon del manteniment de les plaques solars està ple de pirates i d’intrusos. Fins que no vam trobar un instal·lador seriós que ens fa el manteniment per uns 250€/any (amb contracte de la comunitat i IVA inclòs) ens van intentar seguir enganyant diverses vegades. Però vaja, aquesta despesa a repartir entre nou veïns segueix sent un bon negoci.

A més, tenir l’aigua calenta sanitària (quasi) gratis m’ha permès fer uns trucs que, si bé no son de màgia, si ofereixen estalvis fantàstics. M’explico.

temporitzadorTarifa «nocturna»

En un altre post parlaré amb detall de la tarifa de discriminació horària, coneguda com la «tarifa nocturna». Pel que aquí ens interessa, dir-vos que tinc connectada la resistència de l’acumulador d’aigua calenta (de 150 litres) a un temporitzador. Per que? Durant el dia, l’aigua del termo s’escalfa amb les plaques solars. En gasto la que necessito i sempre que fa sol la tinc calenta. Però per evitar sorpreses a la dutxa matinal, una hora abans de llevar-me el temporitzador connecta una estona la resistència de l’acumulador. Si l’aigua encara està calenta del dia abans (com passa durant quasi tot l’any i els dies assolellats d’hivern) la resistència no s’arriba ni a connectar. Si l’aigua no està prou calenta, la resistència escalfa els primers 50 litres fins a uns 40ºC.

On és el truc? Que aquesta electricitat és a meitat de preu. Si donem per bo el consens general que les plaques solars cobreixen el 80% de les necessitats energètiques de l’ACS, jo necessito 180kW/any. Però com que l’electricitat en tarifa vall és a meitat de preu la broma em queda a uns 15€/any.

comptador endollable
I com ho se tot això? Doncs perquè vaig intercalar un comptador entre l’endoll de l’acumulador i la presa de corrent. Durant més d’un any vaig estar monitoritzant el consum. Trobareu aquest trastet a qualsevol ferreteria amb cara i ulls.

Rentadora i rentaplats bitèrmics

També haurem de dedicar un capítol especial al electrodomèstics bitèrmics. De moment, només vull recordar que segons l’estudi esmentat abans de l’IDAE la rentadora i el rentaplats consumeixen un 5% de l’energia total de la casa cadascun. A més, sabem (perquè ho indiquen els fabricants) que un 80% del consum mitjà de la rentadora i més del 90% del del rentaplats es dedica a escalfar l’aigua dels processos.

I que? Fàcil no? Jo tinc l’aigua calenta (quasi) gratis! Només cal que aquests electrodomèstics l’agafin directament calenta de l’acumulador.

 

Així doncs, puc dir que les plaques solars m’estalvien uns 165€/any d’escalfar l’aigua calenta sanitària i una bona part del consum de rentadora i rentaplats que ells solets gastarien uns 450kW/any (fins a 90€/any).

Sincerament, si la vostra comunitat té plaques solars tèrmiques, comproveu que funcionen i busqueu un professional que us faci el manteniment sense enganyar-vos. I si teniu una casa unifamiliar, no perdeu més el temps i els diners, poseu-vos plaques solars tèrmiques.